- Com estàs passant el confinament?
Regular. No m’angoixa estar tancada (sóc una privilegiada amb ningú a càrrec i tinc un balcó) però em costa molt veure el panorama i no poder ajudar de cap altra manera que quedant-me a casa.
- Què fas i què recomanes per sentir-te millor?
Limitar el temps de consulta del telèfon. Respirar. Escoltar com em sento i com se senten les persones del voltant. Permetre que flueixi el dolor i emocions, donant-los-hi espai. Tractar d’entendre. Escriure, llegir i expressar per digerir. Concentrar les converses en la creació de pensament nou i buscar generadors de transformacions essencials per quan tot això passi.
- Què et preocupa més?
Que quan tot això passi tornem al mateix punt (abans del confinament) sense haver après res ni haver-nos fet més sàvies.
També que la cosa s’allargui i embogeixin les families amb situacions complexes en infraestructures sense comoditats (families amb nens i/o avis i/o mobilitats reduïdes i/o necessitats especials i/o trastorn mental sever… en cases sense balcons, amb poc espai)
Una altra cosa que em preocupa és no poder acompanyar ni acomiadar als nostres morts. No elaborar la pèrdua.
I, per últim, el desgast de totes les professionals que treballen més que mai exposades al contagi i al patiment extrem.
- Què n’estàs aprenent?
Estic aprenent el que és important (per molt clàssic i hippy que sembli) i que el més valuós que tenim és la possibilitat de relacionar-nos, pensar juntes, crear juntes i estimar-nos.
- Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?
Petons i abraçades. Ballar i cantar en grup. Crear grups de pensament i elaboració
