Cultura

L’art de Lleida, de dol

L’art de Lleida, de dol

El pintor, gravador i muralista lleidatà Víctor Pérez Pallarès ha guardat els pinzells definitivament. L’artista, nascut el 1933, va morir ahir a Lleida als vuitanta-cinc anys. Està previst que el funeral tingui lloc avui a les 11.15 hores, a l’església de Santa Teresita de Lleida. Pérez Pallarès va iniciar els seus passos al món de l’art a la dècada dels quaranta, quan el 1947 es va convertir en un dels primers alumnes de l’Escola del Cercle de Belles Arts, on va estudiar dibuix amb l’escultor d’Os de Balaguer Leandre Cristòfol. Posteriorment, es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona, des d’on va rebre una beca del Centre Maillol de l’Institut Francès per estudiar a París. El 1964 es va integrar al Grup Cogul, format per artistes com Albert Coma Estadella, Àngel Jové, Ernest Ibáñez i Albert Vives, un grup que, a pesar de la seua curta durada, va esdevenir una referència de l’art d’avantguarda lleidatà. Al llarg de la seua trajectòria, molt vinculada amb l’expressionisme abstracte, les seues creacions van poder veure’s en exposicions com les biennals de Sao Paulo i Alexandria o en mostres individuals i col·lectives en ciutats com Madrid o Barcelona, però també en destinacions internacionals com Florència, Lausana, Lisboa, Buenos Aires o París.

A Lleida, va exercir la docència durant més de vint anys en instituts de la ciutat. El Museu de Lleida compta també amb obra seua, després d’una donació del 2010 del mateix artista que incloïa sobretot esbossos preparatius de pintures murals. Això sí, l’equipament lleidatà que més obra conserva és el Museu Morera, centre que el mateix Pérez Pallarès va dirigir entre el 1975 i el 1983, amb gairebé una vintena de peces. A més de la seua tasca com a gravador, també va sobresortir en la de muralista. A Lleida, la Paeria, la Diputació o les esglésies del Carme i de Sant Antoni de Lleida exhibeixen alguns dels seus murals. El món de l’art de Lleida lamentava ahir la seua desaparició. Així, l’actual director del Museu Morera, Jesús Navarro, el recordava com “un dels protagonistes de la renovació de la plàstica lleidatana durant la postguerra”. Navarro va assenyalar que a més de l’obra pictòrica, va ser “un dels gravadors més importants de la postguerra dins del que és l’informalisme català”. Segons l’opinió del crític d’art Josep Miquel García, “amb ell desapareix l’anomenada escola de pintura de Lleida. No hi ha relleu”, assenyalava. Una de les seues últimes exposicions individuals va ser Figures, la primavera passada a l’Espai Cavallers.

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.