El cost de l’atenció sanitària de pacients de la Franja de Ponent en centres de Lleida, bàsicament a l’hospital Arnau de Vilanova, va augmentar de 7,4 a 8,67 milions d’euros l’any passat respecte al 2014, malgrat que el volum d’activitat portada a terme es va mantenir pràcticament igual (de 23.768 procediments va passar a 23.783). La conselleria de Salut justifica aquest augment de l’import a un increment de les tarifes que paga el CatSalut als centres proveïdors. Així, durant l’any 2015, van ser ingressats 1.675 pacients aragonesos en hospitals del pla, 104 més que l’exercici anterior, i els van realitzar 19.098 consultes a l’especialista, xifra que suposa el 80,3% del volum total de l’activitat sanitària derivada a Lleida. Respecte als procediments practicats a l’hospital de dia, és a dir, als malalts que necessiten una atenció hospitalària per al diagnòstic o tractament de les patologies sense la necessitat de passar la nit al centre, la gran majoria de les atencions són per tractaments oncològics, segons van apuntar fonts de la conselleria. Així, van ser 2.558 atencions realitzades durant l’any passat, lleugerament per sobre de les 2.295 del 2014. Són els metges de capçalera de la Franja els que deriven pacients a Lleida perquè els atenguin en aquelles especialitats que no tenen cobertes en els seus centres més pròxims. Les derivacions són fruit d’un conveni firmat per totes dos comunitats l’any 2005. D’altra banda, el conseller de Salut, Toni Comín, presentarà demà la campanya Pren-te el pols, de detecció de l’arítmia entre els majors de seixanta anys per tal de prevenir l’ictus. Les farmàcies adherides a la campanya oferiran prendre el pols gratuïtament a aquest col·lectiu. Es preveu que a partir del mes de març arribi a les lleidatanes.
Les derivacions s’estabilitzen després d’anys de caigudes
El nombre de derivacions de pacients de la Franja de Ponent atesos per la sanitat pública a Lleida sembla que s’estabilitza, ja que les xifres del 2015 són molt similars a les dels dos exercicis anteriors, la qual cosa fa pensar que el descens acumulat de l’activitat derivada entre els anys 2009 i 2012, que va arribar a ser del 40%, queda superat. L’atenció de pacients aragonesos ha estat objecte de polèmica des de fa temps, quan a l’Arnau es va començar a aplicar un cribratge d’accés a consultes externes i quimioteràpia. La conselleria de Salut, no obstant, sempre ha afirmat que es garanteix l’assistència a tots els ciutadans de municipis aragonesos limítrofs amb Lleida en les mateixes condicions que els del pla. El finançament d’aquestes derivacions també ha originat controvèrsies. Una de les més sonades va ser quan el Govern central va decidir eliminar dels pressupostos d’aquest any una partida destinada al fons de cohesió sanitària, la qual cosa implicaria que Aragó hagués d’assumir-ne el cost. Es calcula que unes 40.000 persones de la Franja són susceptibles de rebre atenció sanitària a Lleida.
El nombre de derivacions de pacients de la Franja de Ponent atesos per la sanitat pública a Lleida sembla que s’estabilitza, ja que les xifres del 2015 són molt similars a les dels dos exercicis anteriors, la qual cosa fa pensar que el descens acumulat de l’activitat derivada entre els anys 2009 i 2012, que va arribar a ser del 40%, queda superat. L’atenció de pacients aragonesos ha estat objecte de polèmica des de fa temps, quan a l’Arnau es va començar a aplicar un cribratge d’accés a consultes externes i quimioteràpia. La conselleria de Salut, no obstant, sempre ha afirmat que es garanteix l’assistència a tots els ciutadans de municipis aragonesos limítrofs amb Lleida en les mateixes condicions que els del pla. El finançament d’aquestes derivacions també ha originat controvèrsies. Una de les més sonades va ser quan el Govern central va decidir eliminar dels pressupostos d’aquest any una partida destinada al fons de cohesió sanitària, la qual cosa implicaria que Aragó hagués d’assumir-ne el cost. Es calcula que unes 40.000 persones de la Franja són susceptibles de rebre atenció sanitària a Lleida.
