L’Audiència arxiva la causa per odi contra els 8 docents de la Seu d’Urgell

L’Audiència de Lleida ha arxivat la causa penal contra els vuit docents de la Seu d’Urgell investigats per un delicte d’incitació a l’odi a les aules després de l’1-O. Una interlocutòria que arriba després del recurs interposat davant de l’Audiència per part de set dels vuit afectats contra la interlocutòria del jutjat d’Instrucció número 1 de la Seu, que va decretar l’arxivament per a sis d’ells però mantenia oberta la investigació contra dos professores de Primària del col·legi Mossèn Albert Vives al considerar la Fiscalia que hi havia indicis de delicte.

El tribunal ha acordat ara el sobreseïment lliure al considerar que “el clima de les aules és correcte sense que ningú refereixi l’existència d’incidents destacables i remarcant els esmentats informes que els alumnes que suposadament tenen conflictes interactuen amb normalitat entre ells, constatant que la convivència és la correcta”, i afegeix que “res té a veure amb una promoció directa o indirecta a l’odi contra un grup determinat, fomentada o incitada des del mateix centre o pels seus docents en concret”. La Fiscalia encara no ha decidit si recorrerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El director de l’escola Albert Vives, Isidor Alberich, es va mostrar ahir “molt satisfet” per l’arxivament i va manifestar que “han estat nou mesos de molt sofriment però sabíem que acabaria sortint la veritat”. Alberich va agrair els suports rebuts. Jaume Ribes, lletrat de la directora del col·legi Pau Claris i d’una de les professores investigades, va manifestar que a l’Audiència “tots sabíem que no hi havia cap fet delictiu a investigar i no podia sortir cap altra prova que justifiqués mantenir el sobreseïment provisional en lloc de lliure”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ho van valorar com una “excel·lent notícia”.

Declara la primera víctima de les càrregues policials durant l'1-O a Lleida

El Jutjat d’Instrucció 4 de Lleida va acollir ahir la declaració de la primera víctima de les càrregues policials del passat 1 d’octubre a la capital del Segrià. Gerard Dago va ser el primer ferit de l’actuació policial al col·legi electoral de Benestar Social, en el qual unes 26 persones més han presentat una querella col·lectiva contra agents i comandaments policials per l’actuació per impedir la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. Acompanyat per la seua advocada, Ester Sancho, de l’associació Advocacia per la Democràcia, Dago va assenyalar que va anar a votar al col·legi de Benestar, a l’avinguda del Segre, i que estant a la cua els agents li van retorçar l’espatlla esquerra i li van causar una luxació que el va tenir un mes i mig de baixa. “Van irrompre entre els votants de forma violenta i desproporcionada. Vaig sortir disparat entre cinc i sis metres”, va explicar.

En total, els jutjats de Lleida i de Solsona tenen 15 causes obertes amb 62 víctimes de les càrregues policials, entre les quals hi ha tres querelles col·lectives, la de Benestar Social, la de Ponts (amb una vintena de ferits) i del col·legi electoral de la Mariola, amb tres víctimes. La declaració d’ahir es va fer a petició del jutge per conèixer de primera mà el testimoni dels ferits més greus.