Laura Castelo: "Un pessic de mel és una història que m'ha passat a mi i que volia explicar d'una manera agredolça"

Quan apareix l'interès pel cinema, Laura?

Arriba des de ben petita, ni ho recordo. Tinc vídeos que gravava el meu pare en els quals jo ja intentava agafar la càmera, devia tenir entre dos i tres anys. A banda, sempre m'ha agradat explicar històries, ja sigui escrivint llibres, guions... Recordo als 10 anys, sortir de classe i anar sempre a fer fotos i vídeos, era el que més m'agradava. Agafava a les meves amigues i els feia fer d'actrius, els hi deia el que havien de fer. Era divertit perquè creàvem una espècie de minisèries.

Quina és la teva pel·lícula preferida?

No en tinc una en concret, però entre les que més m'agraden s'hi troba "Mommy" de Xavier Dolan, per la seva estètica, el format, els colors, la manera en com ho explica i la seva història són brutals! Podríem dir que té tot el que m'agrada d'una peli, la música que l'envolta, el tipus de pla, el format que utilitza per transmetre les sensacions dels personatges... tot en conjunt és una obra exquisida.

En quantes produccions has treballat abans de Pessic de mel?

Professionalment en el món del cinema, en el making-of de la pel·lícula "Alcarràs" de Carla Simón. Per altra banda, he treballat en altres coses molt diferents, en curtmetratges dels meus companys de l'escola de cinema, en algun anunci d'empreses de per aquí i també, en videoclips per a cantants i bandes de Lleida, per exemple Koers.

En quin film t'hauria agradat treballar?

En molts la veritat. Si hagués de triar, et puc dir en "El Resplandor", m'hauria agradat veure com treballava Kubrick, que per mi és un referent, m'agrada molt el seu estil. També m'hauria agradat molt participar en alguna pel·lícula de Christopher Nolan, a "Interstellar" per exemple, i si no en qualsevol de Xavier Dolan.

T'has plantejat mai estar davant la càmera?

Sí, de fet de petita també em cridava molt l'atenció la interpretació, però de moment sempre m'he sentit més còmoda darrere la càmera, explicant les històries, dirigint-les i gravant-les.

De moment no he fet aquest pas, però sí que és veritat que és una cosa que poder en un futur m'agradaria provar.

Com saps si una actuació és bona?

Crec que és una cosa més de sentir que de saber. Va una mica també amb la sensació de que saps que és aquella la persona que ha d'interpretar el teu personatge. En el meu cas m'ajuda molt que em facin sentir que estic dins la història, és una cosa que noto molt.

Quines són les dificultats més grans que t'has trobat dins aquest món laboral?

Una d'elles seria la falta d'oportunitats per la gent jove que acaba d'estudiar cinema, per a poder impulsar projectes, que es puguin acabar de desenvolupar i de fer realitat. També la falta de finançament que hi ha per a les pel·lícules del nostre país.

Com et veus d'aquí a 10 anys?

Tant de bo dirigint una pel·lícula i si no, treballant com a operadora de càmera o escrivint guions, que són coses que m'agraden molt.

Bé, parlem del teu curtmetratge, que ja ha pogut visualitzar el teu entorn més proper. Explica'ns quin és l'argument.

Sí, tal com dius alguns ja l'han pogut veure, sigui el passat 28 de setembre al Cafè del Teatre, on es van visualitzar totes les produccions dels alumnes de l'escola de cinema ECCIT, o més recentment el 7 d'octubre al Cinema de Mollerussa per als meus amics i familiars. Pròximament, també es projectarà en la 13a edició del Som Cinema, el divendres 21 d'octubre a les 10:30 hores, en l'edifici d'Ilerna.

L'argument d'Un pessic de mel vol visibilitzar la pobresa severa que existeix aquí Espanya, és una crítica social del sistema capitalista en el qual vivim. Tracta de la història d'una família que d'un dia per l'altre deixa d'obtenir ingressos, d'una mare amb dues filles menors que en aquesta nova situació hauran de lluitar, mantenir-se unides, i aconseguir la felicitat d'una altra manera, fixant-se en els petits moments. I és així, com descobriran el valor dels detalls quotidians que els regala la vida, que són els mateixos que els donaran felicitat i que les ajudaran a continuar endavant.

Com sorgeix la idea d'Un pessic de mel?

Sorgeix a partir d'una història real, és una cosa que m'ha passat a mi i que tenia moltes ganes d'explicar d'una manera dolça i amarga a la vegada.

Crec que és una història necessària d'exposar, molta gent viu en una situació de pobresa en aquest país i no se'n parla suficient.

Per què li poses aquest nom?

Un pessic de mel, ve a significar un petit moment de felicitat i per mi, la felicitat és dolça. Els personatges dins la situació amarga en què viuen, tenen petits moments de felicitat, per tant, tenen petits pessics de mel en la seva vida. Realment, tots tenim aquests pessics de mel en la nostra vida, només ens hi hem de saber fixar.

On està enregistrada? I per què vas escollir aquesta localització?

Està enregistrada a Castellnou de Seana, perquè és un poble que encaixava molt bé amb la idea que jo tenia al cap, anava bé amb la història.

Quins són els recursos que vas tenir per dur a terme tota la producció?

Els recursos són els de l'escola de cinema ECCIT, ja que és un projecte per a la diplomatura de cinematografia, i per tant, ens aportaven ells tot el material.

Com va ser el procés de càsting?

Realment va ser fàcil. Mentre escrivia el guió anava buscant actrius de Lleida, tenia clar que havien de ser d'aquí, perquè volia gravar amb aquest accent, ja que és una situació que s'està vivint aquí i la volia escriure d'aquesta manera. I tal com t'explicava abans, jo estava treballant en el Making Off de la pel·lícula d'Alcarràs, allí vaig conèixer una de les seves protagonistes, l'Ainet Jounou. Des que la vaig veure, vaig pensar que encaixava molt bé amb el personatge que buscava per al curtmetratge. Vaig explicar-li la història, li va agradar la idea i va decidir treballar amb nosaltres en aquest projecte.

En el cas de les dues altres actrius, la Saray Segura i la Rosa Monrous, ja havia treballat amb elles en altres curts, d'igual forma els vaig presentar la història i van decidir participar-hi. Per tant, no va ser un càsting en què es presentava gent, sinó que vaig anar buscant les persones que creia que encaixaven amb els personatges que havia creat.

Creus que el fet que una de les protagonistes surti en el film d'Alcarràs t'ajuda a donar ressò al teu curt?

Si, òbviament és un valor de producció i ajuda, ajuda molt.

Va haver-hi canvis importants de guió durant el rodatge?

Canvis rellevants com a tal no, però sí que és veritat que només teníem tres dies per rodar i que vam haver d'adaptar algunes escenes perquè plovia i replantejar-les en aquell mateix moment.

Quina és la teva escena preferida d'Un pessic de mel?

En tinc moltes, però te'n puc dir dues que m'agraden molt. Una és quan es veuen la mare i les dues filles gaudint dels petits moments, i l'altra quan l'Estel (Ainet Jounou), la germana petita de la història, està jugant amb un gatet mentre esmorza, és una escena molt bonica.

Et sents satisfeta amb el resultat final del curt?

Realment sí, em sento molt satisfeta amb el resultat, ja que tenia moltes ganes d'explicar una història real, en la que sabia de primera mà del que estava parlant. Veure com la gent que ja l'ha vist, s'emociona per una cosa en la qual jo he treballat tant de temps, és realment molt satisfactori. Al principi vaig pensar que com que era un relat tan personal, ningú s'hi identificaria, però la veritat és que tots ens hi podem visualitzar en algun moment del curt. En general, la resposta de la gent ha estat molt bona i estic vivint aquest moment emocionada i amb molt bones sensacions.

Ens pots avançar alguna idea que tinguis en ment per a futures produccions?

El pròxim pas que tinc pensat ara per ara és escriure el guió d'un llargmetratge i poder arribar a dirigir-ho.