L’Ecomuseu i l’Orfeó Nova Solsona, Creus de Sant Jordi
Temps aproximat de lectura:
Quinze entitats i trenta personalitats del món científic i cultural rebran aquest any la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement que atorga la Generalitat. Entre aquestes distincions destaquen les atorgades als lleidatans Teresa Capell, bioenginyera i investigadora de la Universitat de Lleida; Benigne Marquès, arxiver del bisbat d’Urgell, i les de l’Orfeó Nova Solsona i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Jordi Abella, director d’aquest equipament cultural distingit pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i el Pallars des de fa més de vint-i-cinc anys, es va mostrar ahir “emocionat” i “sorprès” pel fet de rebre un reconeixement que “ens anima a tot l’equip a seguir amb el nostre treball” i els demostra que aquest “té sentit.”
Igual de sorpresa es va mostrar pel premi Teresa Capell. Aquesta bioenginyera lleidatana, reconeguda segons la Generalitat per la investigació “en cereals transgènics en el marc d’una agricultura eficient”, va confessar que la notícia va provocar un “impacte positiu” en la moral de la institució i tot l’equip del laboratori. “Sense aquest equip mai haurien arribat els resultats”, va assegurar.
L'artista Miquel Barceló, l'actriu Imma Colomer, la coreògrafa Sol Picó, els germans Roca, Pallassos Sense Fronteres, la pilot de motos Laia Sanz i els pares de Guillem Agulló per la seva lluita antifeixista, també seran distingits amb una Creu de Sant Jordi 2020. El Govern ha feia públic aquest dimarts les 30 personalitats i les 15 entitats guardonades per haver prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat en el pla cívic i cultural. L'elecció, que també inclou noms com l'economista Jordi Galí, el dirigent esportiu Pere Miró pel seu paper en els Jocs Olímpics de Barcelona, la dissenyadora Míriam Ponsa o l'Economuseu de les Valls d'Àneu, preserva la paritat de gènere i la representació territorial.
La llista la completen la pianista, pedagoga i compositora Àngels Alabert, el doctor enginyer industrial Josep Amat, la pintora i gravadora Roser Bru, la historiadora Martina Camiade, la biòloga Purificació Canals, el poeta Antoni Canu, la bioenginyera Teresa Capell, l'historiador de l'art Eduard Carbonell, la lingüista Maria Josep el sociòleg Joan Estruch, el músic i activista cultural Jordi Fàbregas, l'assistenta social Rosa Maria Garriga, el músic i orguener Gerhard Grenzing, l'arxiver Mossèn Benigne Marquès i Sala, la directiva i empresària Anna Mercadé, el pedagog Jordi Monés, l'educador Josep Maria Monferrer, el filòleg Josep Maria Nadal, la pianista i compositora de sardanes Montserrat Pujolar, el filòleg Joan Ramon Resina i l'endocrinòloga Carme Valls.
Les Creus de Sant Jordi premien des del 1981 els que defensen la identitat catalana
Per la seua part, Benigne Marquès, arxiver del bisbat d’Urgell des de fa prop de quaranta anys, va restar importància al fet que el distingissin per la seua feina en la preservació i divulgació de la cultura catalana i va remarcar que “aquest és un premi a tota la institució, als meus antics professors” i a un arxiu que guarda amb pany i clau “alguns dels documents amb més valor de tot el país”. Per la seua banda, l’Orfeó Nova Solsona rebrà la Creu de Sant Jordi per la seua contribució a la propagació dels ideals cívics, ètics i estètics de la música coral i tradicional catalana.
La Generalitat entrega anualment la Creu de Sant Jordi des del 1981 a aquelles persones o entitats que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seua identitat, especialment en l’àmbit cívic i cultural.
