Les activitats turístiques relacionades amb els punts d’alimentació suplementària de les aus carronyaires generen un impacte econòmic de 4,2 milions d’euros anuals de mitjana a les zones de Catalunya i l’Aragó que els acullen. D’aquests, uns 2,2 milions es queden al territori. Aquestes són les estimacions d’una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) publicada a la revista Ecological economics. L’estudi, que s’ha realitzat amb experts de l’IREC-CSIC i la Universitat Miguel Hernández d’Elx, quantifica econòmicament per primer cop a Europa els beneficis de les activitats culturals relacionades amb els voltors.
Espanya és un dels països del vell continent més populars pel turisme ornitològic; específicament per veure rapinyaires i, en especial voltors, ja que s’hi troben les quatre espècies amb presència a Europa. L’Estat acull més del 90% de les poblacions reproductores de voltor negre (Aegypius monachus), el 90% del voltor comú (Gyps fulvus), el 88% dels aufranys comuns (Neophron percnopterus) i el 63% dels trencalossos (Gypaetus barbatus).
«Al marge del control de malalties i l’eliminació de canals, aquestes espècies poden representar altres beneficis pels humans», explica la investigadora de la UdL Ruth García. Per a demostrar-ho, l’equip s’ha basat en el concepte de les contribucions immaterials de la natura a les poblacions (NCP) i ha recollit durant gairebé dos anys dades de 53 llocs d’alimentació suplementària de voltors o canyets del Pirineu i el Prepirineu, un 80% dels que es troben en funcionament, mitjançant entrevistes i qüestionaris telefònics.
Les investigadores i els investigadors han elaborat la primera valoració econòmica de les experiències recreatives i educatives aportades pel turisme basat en aus carronyaires a Espanya; i la seua important contribució als ingressos de la població local. Han tingut en compte conceptes com els trasllats, l’allotjament, l’alimentació, el preu de l’entrada als llocs d’alimentació, així com el temps d’estada.
Els resultats assenyalen que la despesa anual que generen l’educació ambiental, l’observació i la fotografia d’aus carronyaires als punts d’alimentació suplementària se situa entre 2 i 6,5 milions d’euros, amb un valor mig de 4,2 milions. El retorn econòmic directe a la comunitat local oscil·la entre 1 i 3,3 milions d’euros a l’any, amb una mitjana de 2,2 milions, segons l’estudi.
«Això demostra que les experiències recreatives i educatives basades en el turisme relacionat amb les aus carronyaires aporten un valor cultural afegit al paisatge regional i fan una contribució real als ingressos de les comunitats pirinenques locals, injectant beneficis anualment», destaca García.
