Les entitats municipals descentralitzades (EMD) del Pirineu reclamen que la futura llei de Governs Locals de la Generalitat els atorgui recursos econòmics suficients per exercir les seues competències, al considerar que ara depenen en excés de les partides que els ajuntaments als quals estan adscrites els atorguen en els prespupuestos municipals. L’Associació d’EMD de Catalunya va plantejar aquesta reivindicació durant una assemblea a Araós que va reunir 28 representants d’aquests ens locals de les comarques pirinenques.
La vicepresidenta de l’entitat, Sofía Isus, va explicar que les EMD del Pirineu volen participar en la redacció de la futura normativa local de la Generalitat per exposar les seues necessitats, entre les quals les de finançament. “Ara depèn en part de les relacions, millors o pitjors, entre les entitats descentralitzades i els ajuntaments”, va apuntar. Així mateix, demanaran que la futura llei precisi quines competències corresponen al municipi i quines al govern de l’EMD. Les EMD van abordar altres problemes, com la gestió de comunals (la seua principal font d’ingressos propis a través de la caça, les pastures i l’explotació forestal) i les dificultats per mantenir accessos i pistes forestals per falta de recursos econòmics. A la sessió va assistir la delegada del Pirineu, Rosa Amorós, i els diputats Albert Batalla i Carmina Castellví (JxSí).
Buscaran un nou nom per substituir una sigla poc coneguda
“Entitat municipal descentralitzada” o el seu acrònim, EMD, són denominacions oficials desconegudes per a moltes persones a Catalunya, mentre que els seus representants no s’identifiquen amb l’antiga denominació de “pedanies”. Per aquesta raó, l’assemblea celebrada ahir va plantejar buscar una denominació alternativa per a aquests ens locals, si és possible basada en precedents històrics. De la mateixa manera, plantegen canviar també el nom dels càrrecs dels representants de les EMD, els governs de les quals consten ara d’un president i una junta.
