El Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha confirmat una fase d’habitació anterior al segle VII abans de Crist a l’oppidum (poblat fortificat en alt) de Gebut, a Soses. La campanya d’excavacions d’estiu en aquest jaciment ibèric del Baix Segre ha permès comprovar l’existència d’un primer hàbitat amb diverses remodelacions, previ a la construcció de la primera muralla torrejada. Per conèixer la datació exacta, caldrà esperar els resultats de les anàlisis de carboni 14 a unes restes òssies animals aparegudes aquests dies.
Després que el passat estiu la COVID-19 desaconsellés la presència d’estudiantat a les excavacions, enguany s’ha pogut tornar a incorporar. Un total de setze alumnes de les universitats de Lleida, Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB), Complutense de Madrid (UCM), Autònoma de Madrid (UAM), Granada (UGR) i Jaén (UJA) han participat durant tres setmanes en la campanya, emmarcada en el Curs teòrico-pràctic d’arqueologia ibèrica de la Universitat d’estiu de la UdL. Les excavacions han comptat amb el patrocini del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Soses, i la col·laboració de l’empresa Iltirta Arqueologia.
La primera fase de població de Gebut «seguia una distribució urbanística diferent a la que coneixem a partir de la construcció del sistema defensiu», ha explicat la responsable de la campanya arqueològica i catedràtica de Prehistòria de la UdL, Natàlia Alonso. «Podria remuntar-se al segle VIII aC, però ho hem d’acabar de confirmar», puntualitza.
Aquest ha estat només un dels punts on han treballat des del passat 5 de juliol. A l’interior del poblat, al complex industrial sorgit en campanyes anteriors, han excavat una habitació del segle III aC, a la qual s’accedia des del carrer per una porta amb esgraons. Al centre d’aquesta, l’equip ha descobert una gran llar construïda i múltiples petites fosses (forats folrats de pedra) amb carbons i llavors carbonitzades, així com una banqueta correguda que s’adossava a dos de les seues parets.
A l’oest de l’oppidum, els professionals de l’arqueologia i l’estudiantat participant en la campanya han arribat al fons del fossat defensiu, «amb un impressionant mur d’escarpa de 3,5 metres conservats dels 5 que, com a mínim, faria fins al peu de la muralla», ha destacat Alonso. Així mateix, han posat al descobert 21 metres lineals d’aquesta escarpa que s’estenen cap al sud del jaciment.
Finalment, a la zona del fossat han excavat uns forns de calç localitzats l’any passat, deixant al descobert una àrea de 15 metres de llarg. L’equip de la UdL ha confirmat que aquestes infraestructures són posteriors a l’ocupació del poblat en època ibèrica. De fet, es situen sobre l’enderroc d’aquest. «De moment, els podem datar d’una antiguitat no anterior a l’època romana», ha explicat la catedràtica de Prehistòria de la UdL.
Els treballs corresponen al darrer any del projecte quadriennal de recerca La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget, que la Universitat de Lleida ha dut a terme des del 2018. «Els interessants resultats obtinguts ens permetran establir les línies d’actuació prioritàries pel proper projecte quadriennal, la convocatòria del qual previsiblement sortirà aquesta tardor», ha avançat Natàlia Alonso.
