Les galetes amb fibra de ceba de la UdL abaixen el colesterol i el risc cardiovascular

Les galetes elaborades amb la fibra de ceba patentades per la Universitat de Lleida abaixen el colesterol total i apugen el bo (HDL), cosa que es tradueix també en una disminució del risc cardiovascular. Aquesta és la principal conclusió de l’assaig clínic que ha dut a terme el grup d’investigació Nutren Nutrigenòmics de la UdL (ubicat a l’IRBLleida) amb noranta persones amb elevats índexs de colesterol i sobrepès, segons va afirmar l’investigador responsable del projecte, José Serrano. Va explicar també que la Universitat de Lleida ha concedit a l’empresa Biomeb una llicència de la patent d’aquesta fibra (batejada com a Fibracep) que actualment negocia amb el sector alimentari i farmacèutic per comercialitzar-la. Biomeb és una spin-off de la Universitat de Lleida situada al parc científic i tecnològic agroalimentari de Gardeny.

En l’estudi van participar noranta voluntaris dels CAP de Mollerussa i Tremp, i també de l’ambulatori del barri dels Magraners de la ciutat de Lleida, tots ells d’entre 35 i 65 anys, amb colesterol alt i sobrepès o obesitat lleu. Després de dos mesos menjant sis galetes de fibra de ceba al dia (dos a l’esmorzar, dos al dinar i dos al sopar), majoritàriament es van veure reduït de mitjana el colesterol total en vint mil·ligrams (tots superaven els dos-cents a l’inici de l’estudi) i, al contrari, van incrementar en set mil·ligrams l’HDL, en comparació amb els resultats de les persones que van ingerir galetes de fibra soluble, no les de ceba, va indicar Serrano. Va remarcar que aquesta combinació comporta, al seu torn, que s’hagi reduït “significativament” el risc aterogènic (la formació d’ateromes que pot tapar una artèria i provoca afectacions cardiovasculars greus com un infart o un vessament cerebral). Una altra de les conclusions és que els voluntaris no van augmentar de pes.

Al llarg de l’estudi, els participants desconeixien si ingerien les galetes de fibra de ceba de la Universitat de Lleida, altres d’elaborades amb un altre tipus de fibra (Psyllium plantago) o unes de segó de blat (un placebo). Es van sotmetre a proves a l’inici de l’assaig (analítica, mostra d’excrements, pes i antropometria), que es van repetir al cap d’un mes i al final de l’estudi, dos mesos més tard.

L’investigador va assenyalar, d’altra banda, que ben aviat rebran els resultats de l’anàlisi de la composició dels bacteris dels excrements i de les anàlisis dels gens implicats en el metabolisme del colesterol i de la funció que poden tenir els bacteris al còlon. Aquests estudis determinaran les característiques de les persones que han respost millor i pitjor al tractament, amb l’objectiu de delimitar a qui pot anar dirigit el producte.