Les Garrigues: una ruta plena de castells i història
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Turisme Garrigues
El paisatge de les Garrigues perfila oliveres i ametllers de banda a banda de la comarca, caracteritzada per un terreny sec i eixut que aplega gairebé 19.000 habitants (2020) i una extensió de 800 km², que limita al nord amb les comarques del Segrià, Pla d'Urgell i l'Urgell.
Arran del Vilosell, la Pobla de Cérvoles, l'Albi, Cervià, l'Albagés i el Cogul hi circula el riu Set, el més important de la comarca. Les seves aigües cristal·lines neixen al cor de la serra de Llena, però el clima àrid i continental fa que la major part de l'any resti eixut.
Pel que fa al seu conreu, trobem productes d'alta qualitat reconeguts pels més entesos.
La gran protagonista de la comarca és l'olivera arbequina, una oliva petita, rodona i tibant, que produeix un oli sense gran acidesa, famós a les nostres terres.
Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs i una part de Castelldans, configuren un espai que, gràcies a les aigües del canal d'Urgell, permet el conreu d'alfals, panís i, sobretot, arbres fruiters, que amb les seves flors i branques decoren tot l'any els paisatges.
D'altra banda, l'Albagés, Arbeca, Fulleda, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, produeixen un vi de gran qualitat, de gran interès entre els sibarites d'aquest producte.
A més de la qualitat de la seva gastronomia, les terres d'aquesta comarca també guarden un extens llegat cultural, que aplega diverses construccions monumentals, on la pedra seca és l'element característic que queda perfectament integrat dins del paisatge garriguenc.
Seguint aquest fil històric, avui a LLEIDA.COM us parlem de la ruta dels castells de les Garrigues. Gaudim plegats de la història, l'art i l'arquitectura dels cinc castells medievals, que guarden des de temps ben antics alguns dels pobles d'aquesta comarca.
Començarem pel castell de l'Albi, datat l'any 1176, o com el van anomenar el rei Alfons el Cast i Guillem de Cervera en el seu conveni, el "Castrum de Albio". Un dels castells més sumptuosos de Catalunya, engrandit l'any 1336, construït primer en un estil romànic i després gòtic, tal com podem veure en les restes del seu celler i de la tenebrosa presó. Així i tot, aquest va continuar transformant-se, fins a arribar a eixir com un palau d'estil renaixentista al segle XVI. En la seva història, queda escrit que els primers barons o senyors propietaris, van destacar com a figures importants de l'època com a militars, eclesiàstics i escriptors. Poder és un d'aquests últims, el que ens va redactar part d'aquesta història.
Actualment, és propietat de l'Ajuntament de l'Albi, el qual ha dut a terme nombroses obres de restauració per convertir-lo en espai cultural.
Per continuar amb la ruta, us recomanem endinsar-vos al bell mig de l'Espluga Calba, on trobareu el majestuós castell de pedra destacat per la seva arquitectura típica de l'Orde de sant Joan. Aquest va ser construït entre els segles XIII o XIV, on hi havia una fortalesa musulmana. En aquest és realment interessant visitar l'Aula Magna, antic punt de trobada de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, el pati d'armes, la sala de l'Orde de Malta i la d'exposicions, sempre amb cita prèvia.
A uns quants kilòmetres, descobrireu el castell de la Floresta, del segle XII. La seva història està estretament lligada amb els comtes de Pallars, dels quals podem veure'n empremta en la porta de la torre amb l'escut de l'àguila bicèfala, els ducs de Cardona i els ducs de Medinacelli. Tota una explosió d'estils artístics, que barreja el gòtic, renaixentista i barroc, reflectits en els seus lluminosos finestrals, grans llars de foc i magnífics sostres teginats del segle XVI. Aquests, contrasten amb els tapissos i pintures d'Edith Schaar, l'artista alemanya que ha dedicat la seva vida a protegir el castell, on va residir durant molts anys.
Una altra curiositat d'aquest castell, és que compta amb una part dedicada a l'allotjament, per tots aquells que vulguin sentir-se com els antics ducs per una nit.
Si avancem una mica més, trobarem coronant el turó d'Arbeca el seu castell, des d'on podrem gaudir de les vistes verdes de tota la plana de l'Urgell, les muntanyes del Montsec, la serra de Prades i la serra de la Llena. Un moment especial, des d'on respirar l'aire pur que ens brinda la naturalesa de les nostres terres, fer una pausa de la voràgine dels nostres dies, més a prop del vol dels ocells.
Endinsant-nos en l'estructura del castell palau arbequí, visualitzem una planta quadrada, envoltada d'un gran fossat de defensa i flanquejat per la torre de l'Homenatge, que presideix a la part de ponent. També hi són la torre de les Dames, la dels Vents, la del Porgador, i una quarta de la qual la història n'ha oblidat el nom.
Des de l'acabament de la Guerra Civil catalana contra Joan II, fins a la Guerra dels Segadors, Arbeca va ser residència ducal. Totes les propietats dels Ducs de Cardona van passar a mans dels Medinaceli, arran d'un contracte matrimonial, fet pel qual, la Baronia d'Arbeca era governada des de Castella. Finalment, a mitjans del segle XIX, amb la desamortització, aquest castell va ser venut.
Per acabar amb aquesta ruta històrica, anem fins a l'Albagés, o el que podrien ser les restes d'una antiga torre de guaita àrab, ja que en sabem ven poc dels seus orígens. Es diu que l'any 1119, el comte Ramon Berenguer III, va donar a Guillem Dalmau de Cervera les dues terceres parts del terme de Castelldans, entre les quals hi hauria el municipi de l'Albagés. Després de la conquesta de Lleida l'any 1149, el castell va passar per diverses mans, fins que el 1315 l'abat de Poblet, Andreu de Timor, va comprar el castell i el lloc d'Albagés. Entre 1643 i 1647, enmig de la Guerra dels Segadors, el castell va ser saquejat i cremat. Més tard, entre el 1688 i el 1692, va ser restaurat per l'abat Pere Virgili. Després de la desamortització, el castell va passar per diverses mans privades fins que el 2010 es va cedir al consistori municipal.
I aquí acaba aquesta impressionant ruta pels cinc castells medievals de les Garrigues. Un itinerari per conèixer més sobre la història de les nostres terres, d'aquells que ens van precedir, i que ens van deixar com a llegat el seu art en representacions pictòriques, construccions arquitectòniques, d'estils tan senzills, com carregats, bells, i també dels que formen part de tantes i tantes llegendes que ens han explicat des del bressol. Gaudeix també de la natura, del verd dels paisatges, dels conreus d'oliva arbequina, els colors dels arbres fruiters i del sabor del nostre vi, per fer d'aquesta ruta una experiència vital que sens dubte, mai oblidaràs.
Viu les Garrigues.
