Leyre Estallo, vocal llevadora del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), ha comparegut al Parlament de Catalunya per exposar la situació preocupant de l’àrea d’obstetrícia de l’Hospital Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida. Segons Estallo, tot i l’excel·lència dels professionals, les instal·lacions i la manca de llevadores generen condicions inadequades que vulneren els drets de mares i nadons.
Les dones que pareixen al HUAV, única opció pública a Lleida, han de fer fins a cinc trasllats durant el procés de dilatació, part i postpart en boxes de només 6 metres quadrats, separats per cortines i amb lavabo compartit per un mínim de 8 dones. Aquestes condicions contradiuen el Protocol d’Atenció i Acompanyament al Naixement a Catalunya (2020), que recomana espais més íntims, amb portes, zones per a la mobilitat i instal·lacions adequades per garantir el benestar de mares i nadons.
A més, Estallo ha denunciat el dèficit de llevadores a Catalunya, que compta amb una ràtio de només 18 llevadores per cada 1.000 naixements, molt per sota de la mitjana europea de 64. Aquesta manca ha forçat l’HUAV a activar un Pla de Contingència i ha provocat casos d’intrusisme, amb parts atesos per personal no especialitzat, segons dades del Consejo General de Enfermería (CGE). Si no es corregeix la situació, la jubilació massiva de llevadores prevista fins al 2026 agreujarà el problema, reduint el nombre d’aquestes professionals un 27,6%.
Durant la sessió, altres professionals van aportar testimonis i propostes per revertir la situació. Laia Sió, de l’associació «Llavors de Vincle», va demanar separar l’àrea obstètrica de la patològica, ja que «parir no és una malaltia». També va explicar experiències personals que reflecteixen les deficiències del servei, destacant com moltes dones amb recursos opten per altres hospitals fora de Lleida.
Montse Robles, de l’associació Chisana, va abordar el dol perinatal i va criticar la manca de protocols específics i d’espais adequats per les dones que han de parir nadons sense vida. També va qüestionar la falta de suport psicològic especialitzat i el fet que aquestes mares comparteixin espais amb altres dones i nadons vius.
Aquestes intervencions posen de manifest la necessitat urgent d’inversions per actualitzar les instal·lacions, augmentar el nombre de llevadores i garantir una atenció digna, respectuosa i alineada amb els drets de les mares i nadons de les Terres de Lleida.
