L’Audiència de Lleida ha denegat una indemnització de 162.000 euros que una dona sol·licitava que li abonés la seua exparella després de quinze anys de relació en comú al·legant que “es va dedicar cent per cent al domicili familiar”. La dona va recórrer davant de l’Audiència després que un jutjat declarés dissolt per divorci el matrimoni i desestimés la petició de pensió compensatòria que demanava la dona. Concretament, la demandant sol·licitava un pensió de 900 euros al mes per “compensar l’esforç i dedicació d’una en benefici de l’altre durant quinze anys”, cosa que sumava 162.000 euros. Al recurs d’apel·lació, va assegurar que l’exmarit es dedicava a la feina i “no col·laborava en les despeses familiars, per la qual cosa ella va haver de sacrificar el seu recorregut professional pel benestar comú”.
El seu advocat també va argumentar que la dona “es troba en una difícil situació econòmica que és necessari protegir per un temps suficient perquè pugui refer la seua vida”. Així mateix, va afegir que l’home, propietari d’una empresa de neteja, té uns ingressos de 1.800 euros al mes, per la qual cosa va demanar “900 euros al mes de pensió per desequilibri econòmic de la nostra mandant”.
L’Audiència entén que en aquest cas “les proves que s’han practicat no acrediten els requisits necessaris per poder reconèixer una compensació econòmica per raó de treball”. Concretament, per haver-la estimat, i segons el Codi Civil de Catalunya, s’hauria d’haver acreditat “que el cònjuge que sol·licita la compensació econòmica hagi treballat per a l’altre sense remuneració” o que “durant la convivència conjugal, el patrimoni d’un dels cònjuges hagi experimentat un sensible increment respecte a l’altre”. Una cosa que en aquest cas, segons l’Audiència de Lleida, no es dóna. La sentència no és ferma i s’hi pot interposar un recurs de cassació.
