Centenars de lleidatans van donar ahir el seu últim adéu al director coral i pedagog musical Lluís Virgili, que va morir dijous passat als 92 anys. Durant l’emotiva cerimònia, l’església de Santa Teresina es va convertir en un palau de la música presidit per una immensa coral de l’Orfeó Lleidatà, que a través del cant va expressar la seua gratitud al que va ser el seu director durant prop de quaranta anys (1953-1991).
Les nétes del músic van ser les primeres a prendre la paraula i van recordar amb nostàlgia els moments que van compartir amb el que va ser “un enamorat de la cultura i el país, que sempre va intentar transmetre la bellesa de la música a través de la cançó.” “Nosaltres vam ser el teló de fons de les actuacions del nostre avi i vam convertir els passadissos de la Caparrella en el nostre pati de jocs”, van explicar les joves, que van lloar la creativitat d’una família que tenia com a banda sonora “el tecleig incansable de la màquina d’escriure”.
El rector que va impartir la missa va donar un missatge d’amor per la vida i la positivitat, mentre agraïa als presents el suport cap als familiars de Virgili, que en el seu cercle més íntim “sempre va fer una crida a la llibertat amb dret a equivocar-se i concebia la música com una oració”. L’acte també va acabar amb el discurs d’un dels fills del difunt, que va agrair les mostres d’afecte al seu pare i va animar els assistents a cantar unes últimes peces, ja que “a casa nostra mai no és un gran dia si no es canta”.
Nascut a Manresa el 1925, Lluís Virgili va succeir el seu pare en la direcció de l’Orfeó Lleidatà i, en els quaranta anys que va durar el seu càrrec, va impulsar cada estiu a Lleida més de trenta edicions de cursos internacionals de música i cant coral. També va tenir el seu protagonisme en el món de la política al convertir-se en diputat al Parlament de Catalunya després de les primeres eleccions autonòmiques.
