Lleida-Barcelona, un viatge per cridar "No tinc por"

"Quan vaig saber que es convocava aquesta manifestació, el cor em va dir que hi havia d'anar", assegura Rosa Maria Niubò, de Castellnou de Seana, que va convéncer el seu home i una altra parella d'amics per apuntar-se a un dels autocars que es va organitzar per sortir cap a la capital catalana de de les terres de Ponent. En arribar a Barcelona, al voltant de les 3 de la tarda, van passejar fins a les Rambles on es van trobar amb una imatge emocionant, diu. El carrer ple de flors i d'homenatge a les víctimes que l'atemptat del passat 17 d'agost va prendre la vida. "Em va impressionar el silenci d'aquestes Rambles", diu Xavier Auqué, un altre dels lleidatans que van viatjar aquest dissabte a Barcelona. I afegeix: "Hi ha silencis que parlen molt".

Alguns d'aquests lleidatans van aprofitar per afegir-se a la manifestació prèvia que alguns moviments populars havien convocat a les 4 de la tarda, per protestar entre altres coses contra la presència del rei Felip VI a la mobilització i també contra les polítiques del govern espanyol que comercia amb armes amb països que financien l'activitat terrorista que alhora condemnen. De fet, moltes de les pancartes que es van veure a la marxa unitària de Barcelona feien referència a aquest tema. "Imagina un país que no vengui armes", "Volem pau, no vendre armes" o "Felip, la gent que vol pau no comercia amb armes" eren alguns dels lemes que criticaven el monarca, que va rebre xiulades per part de manifestants cada cop que apareixia a les pantalles instal·lades en el recorregut. Per a Lorien Quesada, un dels joves que també va viatjar en autocar a Barcelona, "la mobilització és una demostració de la solidaritat extrema del poble català davant aquests fets i que cal lluitar contra el feixisme sigui del tipus que sigui".

Per la Isabel, una veïna de Lleida, "la manifestació ha estat un xoc de sensacions. Hi havia gent somrient però també ha estat una marxa de dol i de silenci". "M'ha agradat veure moltes banderes diferents convivint en una mateixa marxa" afegeix, tot i que reconeix que molta gent s'havia sentit molesta per la presència de banderes espanyoles. "No m'ha sembla bé que s'aprofités la manfiestació per defensar ideologies diferents, per reivindicar l'independentisme ja tindrem l'11 de setembre", diu. També destaca la presència de persones musulmanes, sobretot dones, i que "ha estat una gran oportunitat per mostrar una imatge de convivència de la ciutat de Barcelona, que és el que havia de ser, hem d'educar en la pau".

La major part de les pancartes, en fons blau i grans lletres blanques, deien "No tenim por", que era el lema de la manifestació. Però també n'hi havia que clamaven contra la islamofòbia. I, de fet, entre el grup de lleidatans que tornaven de la marxa cap a Ponent, coincidien en destacar com havia estat de positiu veure unides persones de colors, nacionalitats i religions diferents, en un exemple clar de convivència i d'unitat en un altre lema que també es llegia: "La millor resposta, la pau".

"Hi havia un grup de joves, amb globus blaus, que ballaven tots junts", relata la Maribel. "Impactava perquè eren tots de nacionalitats i races diferents i ens ha fet reflexionar que són joves i que volen un món millor. Això és el que els hi hauríem de donar nosaltres". Una de les dues companyes de feina que han acompanyat la Maribel al viatge, la Xaro, tancava la reflexió subratllant: "Les armes no podran amb nosaltres. És el que hem volgut dir venint a la manifestació de Barcelona i posant el nostre granet de sorra des de Lleida". Al seient del darrere, la Laura, una altra lleidatana a l'autocar, valorant ja a les fosques i amb el cansament de tot el dia per Barcelona, tancava les reflexions d'un dia que forma part de la història: "La manifestació ha estat preciosa. Estic molt contenta d'haver vingut. Si això ha de servir per a que realment hi hagi un món millor en pau ha valgut la pena".