Lleida, Cervera i Guissona deixaran de ser municipis amb mercat residencial tensionat en la nova revisió aprovada pel Govern, que prorroga un any més la declaració i eleva fins a 302 el nombre de localitats catalanes incloses. La mesura permet aplicar topalls als preus del lloguer en aquells municipis on es considera que hi ha dificultats d’accés a l’habitatge.
Tot i la sortida d’aquests tres municipis lleidatans, la nova llista incorpora quatre noves localitats de la vegueria de Lleida: Agramunt, Torrefarrera, Vallfogona de Balaguer i Rosselló. També entren quatre municipis de l’Alt Pirineu i Aran: Montferrer i Castellbò, la Pobla de Segur, Prats i Sansor i Ribera d’Urgellet.
La revisió de les zones tensionades incorpora en el conjunt de Catalunya 53 municipis nous i n’exclou 22 que fins ara formaven part de la declaració. Segons el Govern, aquests municipis surten de la llista perquè han millorat les seves condicions d’assequibilitat. Entre els exclosos hi ha, a més de Lleida, Cervera i Guissona, ciutats com Granollers, Mollet del Vallès, Reus, Figueres o Tortosa.
Amb aquests canvis, la població que viu en municipis declarats com a zona de mercat residencial tens baixa de prop de 7 milions a uns 6,1 milions de persones, malgrat que el nombre total de municipis inclosos passa de 271 a 302. Les localitats que es mantenen dins la declaració sumen prop de 5,9 milions d’habitants, mentre que les noves incorporacions representen unes 255.751 persones.
La declaració de zona de mercat residencial tens forma part de l’aplicació de la llei estatal d’habitatge i permet limitar el preu dels nous contractes de lloguer. En el cas dels grans tenidors, el preu no pot superar l’índex de referència, mentre que en la resta de casos la renda queda condicionada pel contracte anterior i les actualitzacions previstes per la normativa.
La consellera Sílvia Paneque ha defensat que els canvis en el mapa demostren que “el mecanisme del topall de preus del lloguer funciona a l’hora de contenir l’alça de preus”, i ha vinculat la mesura amb l’impuls de més habitatge públic de lloguer i ajudes directes.
