Lleida es consolida com el gran pol de l’FP a Ponent, segons l’Anuari de l’Educació

Lleida es consolida com un dels principals nodes educatius del país en l’àmbit de la formació professional. Així ho recull l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, que situa la capital del Segrià com el gran pol de referència de l’FP a Ponent, tant per la seva capacitat de retenir alumnat com per l’atracció que exerceix sobre municipis de l’entorn.

Segons l’informe, Ponent presenta una de les taxes d’autocontenció més elevades de Catalunya en formació professional: el 95,9% de l’alumnat resident a l’àmbit estudia dins del mateix territori. Aquesta dada contrasta amb la situació de l’Alt Pirineu i Aran, on l’autocontenció baixa fins al 70,5% i la mobilitat cap a altres àmbits és més elevada.

L’anuari apunta que un 12,3% de l’alumnat d’FP resident a l’Alt Pirineu i Aran es desplaça cap a Ponent, mentre que un 10% ho fa cap a l’àmbit metropolità. L’informe interpreta aquestes dades com una mostra de la diferent estructura territorial de l’oferta educativa, amb àmbits més densos i amb més capacitat d’atracció i altres territoris on la baixa densitat condiciona l’accés als estudis postobligatoris.

En el cas de Ponent, l’informe descriu una capital “molt consolidada”. Lleida concentra el 65,1% de la matrícula sobre el total del flux i presenta una autocontenció del 94,1%. A més, bona part de l’alumnat de municipis com Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Guissona i les Borges Blanques acaba matriculant-se a la capital lleidatana.

L’estudi també destaca una certa integració funcional entre Cervera, Tàrrega i Mollerussa, tres municipis que mantenen fluxos educatius rellevants dins l’àmbit de Ponent. Tot i això, el pes de Lleida ciutat continua sent determinant en la configuració del mapa de la formació professional al territori.

Lleida també sobresurt quan s’analitzen els municipis grans del país. L’anuari situa la ciutat entre els nodes centrals amb més capacitat de retenció en ensenyaments postobligatoris, amb una taxa d’autocontenció del 98,6% a Batxillerat i del 93% a FP. A més, la ciutat ofereix 8,3 places de Batxillerat per cada 1.000 habitants i 21,3 places d’FP per cada 1.000 habitants.

L’informe també incorpora una altra qüestió d’interès territorial: Aran i Urgell-Tàrrega formen part de les cinc zones de governança educativa previstes per al curs 2025-2026. Aquestes zones educatives pilot busquen adaptar la planificació a realitats diverses, des de municipis metropolitans fins a comarques amb baixa densitat de població.

L’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 posa així el focus en la necessitat d’ajustar l’oferta i la governança educativa a les característiques de cada territori. En clau lleidatana, la lectura principal és clara: Lleida exerceix de capital educativa de Ponent en l’FP, mentre que el Pirineu continua afrontant el repte de garantir una oferta prou propera i diversa per reduir els desplaçaments de l’alumnat.