La UdL, amb Emili Junyent i Joan B. López al capdavant a través del Grup d’Investigació Prehistòrica, fa més de 30 anys que excava als Vilars d’Arbeca. Ara per primera vegada un centenar d’objectes arqueològics recuperats en aquest temps s’exposen al públic. S’hi afegeixen cinc elements emblemàtics del jaciment de la Pedrera de Vallfogona de Balaguer, coetanis, que formen part del fons del Museu de Lleida. Tot això pot veure’s a la mostra La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber, inaugurada ahir al Museu de Lleida i visitable fins al 31 de juliol, en la qual també col·labora la Diputació.
A la tardor està previst que es traslladi a Arbeca i el 2017 al Museu Arqueològic de Catalunya, va afirmar ahir el director del Museu, Josep Giralt, abans d’assegurar que la mostra compleix els objectius de “projecció exterior, del territori i socieoducatius”.
Junyent va assenyalar que el futur passa per comprar el camp nord que permetria completar la delimitació del sistema defensiu i on podria localitzar-se la necròpolis. Ajudaria a convertir en realitat el projecte de crear un parc arqueològic. Les dos hectàrees del terreny costen 98.000 euros.
La mostra està concebuda com una instal·lació per la qual els visitants poden passejar com si fossin a la fortalesa, que desemboca en una maqueta del poblat, obra d’alumnes de l’INS Castell de Templers. També hi han col·laborat els de l’INS Guindàvols creant vestits ibers.
Vilars va ser un poblat fortificat únic al món ibèric català i europeu fundat el 775 aC que els experts estimen que es va convertir en un centre de poder durant 500 anys.
Des que l’octubre del 2013 van començar les Nits de Lluna Plena al Claustre, hi han participat 4.344 visitants, uns 160 per sessió. Té un cost de 2 euros que a partir d’ara es destinaran a la restauració del monument.
Datat de 1548 i 1550, es tracta d’un dels primers retaules renaixentistes de Catalunya i es troba en un excel·lent estat de conservació. Va ser encarregat per la comunitat de preveres de la Pietat a l’escultor Jeroni Xanxo i pintat el 1573 per Antoni Peitaví i Miquel Verdaguer. La intervenció es va centrar en la renovació de la pintura i daurats, així com en una recuperació de la base.
Ells eren alguns dels setze artistes que van participar entre el 31 de març i el 9 d’abril del 1952 en una mostra al Collège d’Espagne de la Cité Universitaire de Paris.
La mostra pretén revisar la seua obra sota l’impacte de París.
