Lleida, la primera ciutat que recupera la Festa de Moros i Cristians després de la pandèmia

Lleida és des d’avui la primera ciutat de l’Estat que ha pogut reprendre la Festa dels Moros i Cristians després de la pandèmia. Tot i que amb diversos canvis sobre la programació tradicional, amb una versió reduïda i un aforament limitat, l’associació festera ha pogut celebrar el 25è aniversari, que va haver de suspendre l’any passat per la Covid.

Si ahir va ser el moment de les Ambaixades dels dos bàndols, en l’envit dialèctic que es va establir a la plaça Sant Joan, avui ha estat el torn de l’Entrada de Gala i la Batalla, els tres actes principals de la festa.

El fet de coincidir amb les Festes de la Tardor també ha provocat que s’hagin hagut de modificar ubicacions i horaris dels actes en relació amb el programa tradicional. L’itinerari de la desfilada no ha arrencat del Turó de la Seu Vella com era el costum sinó de la plaça Bores. Les 300 persones, integrants de les comparses dels Banu-Hud, Al·leridis, Musa, pel bàndol moro, i dels Anglesola, Pallaresos i Urgellencs, pel dels cristians, que s’havien concentrat davant la porta dels Camps Elisis, han creuat el Pont Vell, per recórrer tot seguit l’avinguda Blondel i arribar a la passarel·la del Liceu Escolar, passant abans per davant de la Paeria, on hi havia una representació de paers del consistori, encapçalats per l’alcalde, Miquel Pueyo.

Un itinerari en què han estat acompanyats de quatre bandes: les lleidatanes Ilerband i Banda Simfònica Unió Musical, la Banda Valènia, de Barcelona, i l’agrupació Miralbueno, de Saragossa.

Al vespre, davant la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, s’ha escenificat la batalla per conquerir la ciutat. L’historiador i activista cultural Pep Tort ha estat l’autor del guió, que han declamat Antoni Pomés, el caid moro de la comparsa dels Banu-Hud, i Mariona Franco, la comtessa cristiana dels Anglesola. Finalment, no hi ha hagut vencedors en la batalla. I aquest empat en la lluita s'ha celebrat amb un garrotín.