⏯️ Lleida torna a ser cristiana

Lleida s’ha bolcat un any més en la Festa de Moros i Cristians amb una gran resposta de públic, omplint els carrers en tots els trams de la desfilada de lluïment que s’ha fet com a acte previ a la batalla que s’ha lliurat al turó de la Seu Vella.

Aquest diumenge ha estat el dia gran de la Festa de Moros i Cristians. Si al matí eren els més petits els protagonistes amb la desfilada infantil, i les agrupacions musicals, amb el concurs de bandes, a la tarda, 700 persones s’han concentrat a la Seu Vella per participar en la desfilada de lluïment, que els ha dut des de la Porta del Lleó fins al carrer Cavallers i l’avinguda Blondel per arribar a la Paeria, on la corporació municipal ha seguit la desfilada des del balcó. En aquesta ocasió, els festers han recuperat la indumentària de gala que l’any passat no van poder dur per la pandèmia.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha assenyalat que “la Festa de Moros i Cristians està consolidada com a patrimoni cultural i festiu de la ciutat i ha elogiat la dimensió social de l’entitat i la fortalesa de les persones que enformen part amb vocació i dedicació per recuperar i mantenir la festa”.

Poc després, al vespre, l’escenificació de l’enfrontament entre els bàndols moros i cristians per ocupar la ciutat ha tingut lloc a la Canonja i la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, on s’han habilitat cadires perquè el públic pogués seguir l’espectacle, la direcció artística del qual ha estat a cura de Ramon Caballol.

El professor i dinamitzador de l’Horta de Lleida, Joan Pifarré, ha estat l’encarregat d’escriure el guió d’aquest acte final, recollint l’enfrontament dialèctic entre el caid moro, Antoni Pomés i Tosquella, i la comtessa cristiana, Mariona -Franco Alcaine.

En el text de la batalla, Pifarré ha reservat una part del protagonisme a l’Horta de Lleida, jugant amb el nom d’una de les seves partides -Copa d’Or- i un suposat origen llegendari. En aquesta, vincula la desaparició i salvaguarda d’una copa d’or temperada pel millor orfebre de Damasc, relíquia de la dinastia Banu-Hud, perquè no fos arrabassat pels cristians, amagada en algun indret de la nostra Horta.