Quan falta dos setmanes perquè els metges escullin en quin hospital volen cursar la residència (MIR), l’Arnau de Vilanova vol fer un front comú amb els hospitals Josep Trueta de Girona, el Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa per garantir l’equitat territorial a Catalunya en matèria de formació sanitària especialitzada, que es veu afectada per la coneguda quota autonòmica i la preselecció de places que aplica el departament de Salut. Aquest any, la preselecció ha exclòs deu especialitats mèdiques de l’Arnau per formar MIR.
En total, l’Arnau oferirà aquest any vint-i-vuit places de formació sanitària especialitzada: vint-i-una en especialitats mèdiques (nou menys que l’any passat), una d’anàlisis clíniques, una de psicologia, dos d’infermers de salut mental i tres de llevadores. També hi haurà catorze places als CAP de Ponent per a l’especialitat d’Atenció Primària.
Per la seua banda, el cap d’estudis dels MIR a l’Arnau, Francesc Purroy, creu que la preselecció de places segueix criteris d’“interès centralista”. “Afavoreix els hospitals grans de l’àrea metropolitana de Barcelona i exclou els més petits, com l’Arnau. És un esforç enorme aconseguir una acreditació del ministeri per formar facultatius i desaprofitar-la”, denuncia. Comunitats autònomes com el País Valencià o Madrid no es veuen afectats per la quota autonòmica. En aquest sentit, Purroy valora positivament el recent canvi de Govern. Apunta que Toni Comín, conseller de Salut, i el delegat a Lleida, Jordi Cortada, s’han mostrat sensibles amb la qüestió i espera que se solucioni el greuge comparatiu que representa.
Avui, l’hospital Arnau celebra una jornada informativa dirigida als aspirants del MIR per exposar-los com funciona la formació sanitària a l’hospital. Els facultatius s’incorporaran a finals de maig.
S’ha de recordar que l’entrada en vigor el passat mes de desembre del reial decret espanyol limita enormement les capacitats prescriptives dels infermers.
Les bases del preacord són que no serà necessari que el personal d’infermeria hagi d’acreditar-se per administrar medicaments no subjectes a prescripció mèdica i que en el cas dels que necessiten prescripció mèdica s’apliquin els protocols vigents que ja els permeten indicar el seu ús.
