Cultura

Lleure nocturn en reconversió

Lleure nocturn en reconversió

El sector del lleure nocturn comença a recuperar-se després d’una crisi que l’ha afectat molt negativament i que ha comportat un gran canvi de model. Amb la pèrdua de poder adquisitiu, moltes persones van deixar de sortir i les que van continuar fent-ho gastaven bastant menys del que era habitual menys d’una dècada enrere.

«La davallada ha sigut importantíssima i això que aquí no tenim un problema tan greu amb el botellot com en altres zones. La gent sortia amb un pressupost que ara és molt menor. I l’oferta s’ha anat adequant, amb locals més petits i amb molta rotació, malgrat que ara obrir un bar musical ja no és tan fàcil com abans. Es necessita una gran inversió per la normativa en seguretat i aïllaments», assenyala el gerent de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Ramon Solsona. Empresaris del sector constaten que es comença a sortir del forat, però remarquen que»està costant».

A més, la situació ha canviat aquest estiu de manera radical a Lleida ciutat, al no obrir la discoteca de Gardeny, que feia més d’una dècada que estava en funcionament cada estiu amb un nom o un altre, però que aquest any només obrirà per a algunes revetlles puntuals.

Els propietaris de la resta de locals de la ciutat han acusat aquest tancament i lamenten que la gent de comarques no es desplaça a Lleida les nits dels caps de setmana. «Ens hem trobat amb un panorama totalment diferent al dels últims 13 anys i el cert és que falta gent de comarques als locals de la ciutat», assegura Santi Salvadó, encarregat de locals com la Sala Manolita, que afegeix que «és un producte absolutament necessari com a punt atractiu de la ciutat». D’altres afirmen que també evita que els joves de la capital de Ponent es desplacin a altres localitats de la província o a Salou a la recerca de festa.

La menor competència també es nota positivament amb més públic de la ciutat a la resta de locals, però el balanç no és satisfactori, assenyala Xavi Bosch, gerent de locals com La Nuit o Maracas.

«Nosaltres hem notat un augment de públic, però no és gens positiu que no hagi obert la discoteca», assegura. Bosch explica que la falta de gent de fora de Lleida s’ha compensat amb els veïns de la capital que passen les nits als locals de la ciutat i que ja no acaben la festa a Gardeny com solien fer altres estius.

«Al setembre farem balanç, servirà per veure si de veritat atreu gent, però crec que Lleida ha perdut atractiu», va indicar Solsona. També la Paeria constata que «s’ha notat molt la pèrdua de capacitat d’atracció». «Hi ha molta fuga a la costa. És justament el que volem evitar amb aquesta concessió. Que funcioni la discoteca de Gardeny genera una roda important de gent que ve a sopar a un restaurant, es pren una copa i després surt de festa. Si ho fem és perquè el sector privat no genera prou oferta i també per aconseguir la pau social nocturna al centre», va assegurar el tinent d’alcade Fèlix Larrosa.

Pel que fa a la millora del sector després de la crisi, els empresaris es mostren optimistes, encara que amb molta prudència. «Continua notant-se la falta de diners», assegura el responsable de La Boîte, Josep Manel Castrillón, que afegeix que «fa uns anys qualsevol cobrava 1.000 euros, mentre que ara hi ha molta gent que no treballa i els que ho fan tenen sous molt baixos, així que gasten menys».

La situació econòmica ha obligat els locals a reiventarse, a potenciar les ofertes i promocions exclusives i a fomentar les col·laboracions amb bars i restaurants. «Ara facilitem més que la gent entri gratis als locals, perquè l’important és omplir-los més allà que paguin entrada», expliquen alguns.

Per edats

La majoria coincideix que la gent s’ha acostumat a gastar menys i «la cervesa s’ha posat de moda en els últims temps», diuen. Alguns lamenten que el fet que molts joves es vegin obligats a anar-se’n a l’estranger a buscar feina dificulta que els locals atreguin noves generacions. «Hi ha un gran volum de gent jove que surt, però gasten poc, igual que els d’uns vint anys, els que més diners gasten són la generació d’entre 30 i 45 anys», afirma Salvadó.

«El sector no pot parar. La gent necessita coses noves, fan falta revulsius. Els empresaris han de captar les tendències i fer propostes per satisfer els lleidatans i la gent de fora, no només a l’estiu, també a l’hivern. Lleida sempre ha tingut fama de ciutat atractiva en lleure nocturn que cal mantenir i recuperar-se amb diversitat d’oferta», planteja Larrosa.

fuga cap a la costa

Sempre ha existit, però aquest any s’ha accentuat la fuga de clients a altres zones com la costa

GENERACIONS

Els que més gasten als locals de lleure són les persones que tenen entre 30 i 45 anys

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.