⏯️ Lo Marraco se suma a l'agraïment sanitari a l'Arnau de Vilanova

LLEIDACOM
Publicat: 
23-04-2020
Actualitzat: 24-04-2020 20:17
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Lo Marraco se suma a l'agraïment sanitari a l'Arnau de Vilanova

Lo Marraco ha recorregut aquesta tarda els carrers de la ciutat per portar l’alegria de Sant Jordi a tots els infants de Lleida en un moment en què a causa del confinament per la Covid-19, la gran festa de la cultura se celebra aquest any de manera diferent. La sortida excepcional del Marraco forma part de les activitats que l’Ajuntament de Lleida ha programat i proposat per poder gaudir de Sant Jordi sense sortir al carrer. Han estat nombrosos els infants i també adults que aquesta tarda s’han fet als balcons per saludar el Marraco al seu pas pels diferents barris de Lleida. La rua del Marraco ha finalitzat davant de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, com a símbol del suport d'un dels símbols més estimats de la ciutat a la tasca que realitzen els i les professionals que estan en primera línia lluitant contra la malaltia.

L’activitat literària d’aquesta tarda promoguda per l’Ajuntament de Lleida a les xarxes ha continuat amb les converses per IG Live de Ferran Aixalà amb diferents autors i autores i editors per presentar les novetats editorials d’aquest 2020.

La primera xerrada de la tarda l’ha protagonitzat l’escriptor David Marin, amb la seva nova obra, “Appletown”, publicada per Pagès Editors. L’obra, segons ha explicat Marin, “planteja un barri de lleidatans mafiosos a Nova York, amb restaurants de caragols on fan negocis bruts i amb un detectiu que es diu Johnny Pelegrí”. L’obra també té espai per una història paral·lela a Lleida. David Marin va guanyar la 10ª edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra que convoca RBA, amb l’obra “Purgatori”.

L’Ajuntament de Menàrguens commemora aquest any els 40 anys de la mort de l’escriptor Joan Barceló i Pagès Editors ha reeditat aquest any l’obra “Viatge enllunat”, publicada l’any 1979 per la fundació Abadia de Montserrat. El pròleg és de l’escriptor lleidatà Jordi Pàmies. Es tracta d’un autor que fou prolífic tot i la seva mort prematura, i la majoria de la seva obra es pot consultar a biblioteques. Barceló fou pintor i va publicar una vintena d’obres de diferents gèneres.

L’actor i professor de teatre lleidatà Jordi Villacampa ha parlat del seu segon llibre “La ciutat dels nens i de les nenes. Llunicity” (Pagès Editors). Villacampa ha explicat que aquest llibre connecta amb el primer llibre que va publicar “La nena que volia ser a la lluna” , que va sorgir amb la participació de nens i nenes i tracta el tema de la mort des de la imaginació.

També s’ha presentat virtualment el llibre “El salón de los artistas exiliados en California”, de l’escriptora Núria Añó. Es tracta de la biografia de Salka Viertel, una dona jueva que havia escrit guions per Greta Garbo. Añó aprofundeix en la vida d’aquesta actriu i el seu entorn a la dècada dels 30 a Estats Units. Ha clòs les converses Jaume Graus, de l’editorial Fonoll, que ha exposat les novetats de l’editorial, situada a Juneda i creada l’any 2006.

Les activitats de Sant Jordi promogude per l'Ajuntament de Lleida han acabat amb l’emissió d’un fragment de la conversa mantinguda entre l’escriptor Josep Vallverdú i l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo. L’escriptor havia de recollir aquest mes d’abril la distinció de fill predilecte de la ciutat que li va atorgar el ple de la Paeria a principis d’aquest any. En la xerrada, l'escriptor es mostra molt content pel reconeixement de la ciutat i explica que està treballant en les seves memòries i també en dibuixos per fer-ne una possible exposició. 

L'alcalde Pueyo ha destacat que la narrativa i la novel·la de Vallverdú "constitueix una exaltació de tot allò que és viu. Dins l’univers de valors i missatges de la obra, destaquen la referència a la condició humana, a la història de les societats, i a les tradicions que es van esvaint. L’obra i la vida de Vallverdú ens recorden que no hem de témer res més que aquesta mateixa por, que no hem de deixar que ens emmetzini i ens descoratgi, i que necessitem recuperar actituds més tolerants, organitzar-nos i recuperar l’esperança en el futur i Si hi ha esperança –i penso que estem obligats a mantenir-la, encara que només sigui perquè la desesperança és moralment incorrecta i estem obligats a resistir davant del mal— és, en part, perquè continuem escrivint i donant testimoni com ho fa Vallverdú".

Comparteix

També t'interessarà