Lorena González, la primera alcaldessa de la història de Balaguer

P.- Paera, en aquesta alçada de mandat podria explicar en quina situació es van trobar la Paeria?

R.- Amb molta feina pendent, vam haver de situar-nos, perquè com pots entendre no és el mateix estar a l’oposició que estar a govern, i, per altra banda, havíem de ser curosos en respectar les línies del programa electoral de la coalició. Però, així i tot, adonar-nos que durant molts anys no s’havia fet cap obra, hem hagut de prioritzar actuacions de pavimentació de carrers, restauració de voreres i s’ha de continuar desplegant altres projectes en aquest àmbit.

Mira, hi havia una paràlisi total d’actuació urbanística, tan sols s’havia fet un tram del carrer Barcelona, i van constatar que quedava molta feina per fer, però tot val molts diners, i calia anar desplegant iniciatives amb mesura. Projectes com els carrers, Tarragona, Cervantes o Tàrrega, fa anys que estant pendents d’actuacions, i algú ho havia d’entomar.

La proposta d’actuació anava acompanyada del finançament que es va haver d’incloure en el primer pressupost del mandat, al voltant de sis milions d’euros, uns diners que no teníem i hem hagut de demanar a les entitats financeres, per poder tancar els comptes; decisió criticada per l’oposició. Diners que ens permetran desplegar projectes del programa i projectes que Balaguer necessita.

P.- Plantejar el crèdit vol dir considerar prioritats que no es podien ignorar?

R.- Considerem necessari la instal·lació de càmeres de seguretat, per la tranquil·litat de la ciutadania i com a suport als cossos de seguretat, que podran fer lectura de les matrícules dels vehicles, en cas que sigui necessari. Per altra banda, també s’ha de resoldre la situació de les àrees d’aportació de la brossa per evitar actes incívics i garantir la salubritat ciutadana. 

P.- Balaguer és una ciutat insegura?

R.- El tema de les càmeres no és per la percepció d'inseguretat, és una eina més per la tranquil·litat de tothom, també he de dir que plantegen incrementar els agents de la Guàrdia Urbana. En les reunions periòdiques de la Junta de Seguretat Ciutadana, on estan representats tots els agents que intervenen en aquest àmbit, es comprava que la percepció dels ciutadans no respon a la realitat de les dades dels experts. Balaguer és una ciutat segura, però cal reconèixer que es poden produir episodis desagradables com en altres capitals lleidatanes.

Crec que és important que la ciutadania entengués que la Guàrdia Urbana tan sols té competències de trànsit i d’ordenances municipals, però no de seguretat ciutadana que les tenen els Mossos d’Esquadra. Des de la Paria sempre recomanen que en cas d’actes de violència sempre es truqui al 112.

P.- Ara per ara, és candent el tema de la immigració, Balaguer i la Noguera com ho contemplen?

R.- Crec que en la mateixa mesura que en altres capitals, o en altres municipis de la demarcació, els nou vinguts, en la seva majoria volen normalitzar la situació, i a Balaguer hi ha casos de persones i famílies que s’han integrat perfectament, amb noves generacions que han nascut aquí. A la comarca hi ha 30 municipis i en cadascun d’ells poden haver arribat persones estrangers, però la capital és la que exerceix atracció per l’oferta de serveis; en general, no tenim una situació preocupant. El que si hem de tenir en compte és que els immigrants continuaran arribant hi hem de ser capaços de gestionar-ho de la millor manera possible, tots plegats.

P.- La gestió municipal ja ens explica que és prou complexa, però porta implícita la responsabilitat comarcal?

R.- Evidentment que és així, la capitalitat suposa esforç, despesa i inversió, que considero no s’han de considerar un inconvenient si no una avantatja per la ciutat i també per la comarca. Però sí que voldria dir que els municipis haurien de ser més sensibles en la col·laboració; i m'explicaré: el cas esportiu és un bon exemple, ja que ens exigeixen tenir més equipaments i serveis per atendre les necessitats dels pobles, però en algunes ocasions clubs o entitats de Balaguer han demanat utilitzar espais en algun poble i no l’han volgut cedir, tot i estar infrautilitzat.

Hi ha bona relació amb els pobles de la comarca perquè he tingut la sort de continuar una pràctica que em vaig proposar durant l’estada al Senat, que va ser visitar els municipis del terrer lleidatà. L’objectiu no era altre que apercebre la realitat de l’entorn rural, les necessitats i singularitats de la seva gent. Aquesta actitud m’ha servit per continuar amb una bona connexió amb tots ells.

P.- Quina és la relació amb els grups de l’oposició?

R.- Crec estar en situació de considerar-la cordial, és evident que després de vuit anys de mandat, perdre les eleccions, s’ha de pair, però hem continuat afirmant i constaten que no eren prou productius, i no van fer les coses que calien i com calien, tal com havíem denunciat en l’estada a l’oposició.

El pas pel Senat en va donar la possibilitat d’adquirir la visió institucional, ser una persona dialogant que té com a objectiu arribar a consensos, o no, però en un marc de cordialitat. L’oposició argumenta que no van saber explicar prou bé l’acció de govern, però en poc més d’un any hem demostrat que si es poden fer coses, i reitero, en un entorn de cordialitat.

P.- En aquest curt temps de mandat han sorgit temes complicats com la plaga de coloms, com està la situació?

R.- Mira, aquest és un exemple de la inoperància de mandats anteriors, que durant molt de temps no van fer absolutament res per solucionar-ho. En el seu dia va aconseguir un parell de falcons que va facilitar l’Agricultura, un d’aquests es va morir i ningú va denunciar res. Sembla com si la plaga de coloms l’haguéssim portat nosaltres.

Estem duent a terme accions, perquè s’ha convertit en una plaga, els informes ens diuen que actualment tenim una població de 950 coloms per quilòmetre quadrat, una xifra que triplica la mitjana. En aquest escenari col·locarem noves gàbies i tenim previst actuar amb pinso esterilitzant. Fins ara s’havia actuat al centre històric i cal estendre l’actuació a altres punts de la ciutat per mirar de reduir la població de coloms el màxim possible.

.- No podem obviar el conflicte amb els regants de la Séquia del Cup que posa en risc l’abastament d’aigua de boca a Balaguer.

R.- Aquest és un tema que es remunta a temps pretèrits, però ara mateix s’ha judicialitzat i ha derivat en uns contenciosos que hauríem de mirar de resoldre.  Des de la Paeria estem recopilant tota la documentació que podem, i tan sols demanàvem temps, però els regants s’han dedicat a posar la pala cada divendres; amb l’inconvenient que això suposa per l’abastament als usuaris i als serveis de la capital de la Noguera. Això ja no va de pagar o no pagar això va de la necessitat d’un servei imprescindible per 17.000 persones, i de fer les coses seriosament.

D'ençà que vaig accedir a la Paeria, he mostrat la bona voluntat, convidant-los a una reunió, vaig assistir a una assemblea a Menàrguens, però els regants insisteixen en un deute que ronda els 300.000 euros contrets amb l’entitat des de fa anys. El que no s'entén és que la ciutat s’abasteix de la Séquia del Cup des de temps ancestrals, fins i tot abans de l’existència de la col·lectivitat, o sigui que creiem que algun dret devent tenir. Respecte a la planta de bombeig, es va habilitar tan sols com a recurs en cas de falta d’aigua a la séquia, però tècnicament ha tingut moltes dificultats i estem fent una rehabilitació. El bombeig de l'estació es fa des del Segre i resolt l’abastament en moments puntuals.

P.- I deixem pel final la qüestió de l’autovia.

R.- És un tema que no poden resoldre des de l’entorn local, però l’autovia Lleida, Balaguer s’ha de batallar, tota la corporació ho té clar i la resta de municipis també. S’ha demostrat que aquests sis quilòmetres d’autovia han propiciat l’expansió industrial al seu voltant, per la qual cosa s’ha de reactivar la prolongació de la via, per Térmens, Balaguer, i fins a Lleida.

Tenim previstes reunions amb el nou Govern, per tractar aquest tema i altres com l’ampliació del polígon industrial.

Tenim una agenda d’objectius intensa amb molta feina a fer en àmbits com l’entorn social, la formació, el comerç, el mercat setmanal, el patrimoni arqueològic, entre altres, i la voluntat és anar desplegant-ho sense pressa però sense pausa. 

Paera, en aquesta alçada de mandat podria explicar en quina situació es van trobar la Paeria?

Amb molta feina pendent, vam haver de situar-nos, perquè com pots entendre no és el mateix estar a l’oposició que estar a govern, i, per altra banda, havíem de ser curosos en respectar les línies del programa electoral de la coalició. Però, així i tot, adonar-nos que durant molts anys no s’havia fet cap obra, hem hagut de prioritzar actuacions de pavimentació de carrers, restauració de voreres i s’ha de continuar desplegant altres projectes en aquest àmbit.

Mira, hi havia una paràlisi total d’actuació urbanística, tan sols s’havia fet un tram del carrer Barcelona, i van constatar que quedava molta feina per fer, però tot val molts diners, i calia anar desplegant iniciatives amb mesura. Projectes com els carrers, Tarragona, Cervantes o Tàrrega, fa anys que estant pendents d’actuacions, i algú ho havia d’entomar.

La proposta d’actuació anava acompanyada del finançament que es va haver d’incloure en el primer pressupost del mandat, al voltant de sis milions d’euros, uns diners que no teníem i hem hagut de demanar a les entitats financeres, per poder tancar els comptes; decisió criticada per l’oposició. Diners que ens permetran desplegar projectes del programa i projectes que Balaguer necessita.

Plantejar el crèdit vol dir considerar prioritats que no es podien ignorar?

Considerem necessari la instal·lació de càmeres de seguretat, per la tranquil·litat de la ciutadania i com a suport als cossos de seguretat, que podran fer lectura de les matrícules dels vehicles, en cas que sigui necessari. Per altra banda, també s’ha de resoldre la situació de les àrees d’aportació de la brossa per evitar actes incívics i garantir la salubritat ciutadana. 

Balaguer és una ciutat insegura?

El tema de les càmeres no és per la percepció d'inseguretat, és una eina més per la tranquil·litat de tothom, també he de dir que plantegen incrementar els agents de la Guàrdia Urbana. En les reunions periòdiques de la Junta de Seguretat Ciutadana, on estan representats tots els agents que intervenen en aquest àmbit, es comprava que la percepció dels ciutadans no respon a la realitat de les dades dels experts. Balaguer és una ciutat segura, però cal reconèixer que es poden produir episodis desagradables com en altres capitals lleidatanes.

Crec que és important que la ciutadania entengués que la Guàrdia Urbana tan sols té competències de trànsit i d’ordenances municipals, però no de seguretat ciutadana que les tenen els Mossos d’Esquadra. Des de la Paria sempre recomanen que en cas d’actes de violència sempre es truqui al 112.

Ara per ara, és candent el tema de la immigració, Balaguer i la Noguera com ho contemplen?

Crec que en la mateixa mesura que en altres capitals, o en altres municipis de la demarcació, els nou vinguts, en la seva majoria volen normalitzar la situació, i a Balaguer hi ha casos de persones i famílies que s’han integrat perfectament, amb noves generacions que han nascut aquí. A la comarca hi ha 30 municipis i en cadascun d’ells poden haver arribat persones estrangers, però la capital és la que exerceix atracció per l’oferta de serveis; en general, no tenim una situació preocupant. El que si hem de tenir en compte és que els immigrants continuaran arribant hi hem de ser capaços de gestionar-ho de la millor manera possible, tots plegats.

La gestió municipal ja ens explica que és prou complexa, però porta implícita la responsabilitat comarcal?

Evidentment que és així, la capitalitat suposa esforç, despesa i inversió, que considero no s’han de considerar un inconvenient si no una avantatja per la ciutat i també per la comarca. Però sí que voldria dir que els municipis haurien de ser més sensibles en la col·laboració; i m'explicaré: el cas esportiu és un bon exemple, ja que ens exigeixen tenir més equipaments i serveis per atendre les necessitats dels pobles, però en algunes ocasions clubs o entitats de Balaguer han demanat utilitzar espais en algun poble i no l’han volgut cedir, tot i estar infrautilitzat.

Hi ha bona relació amb els pobles de la comarca perquè he tingut la sort de continuar una pràctica que em vaig proposar durant l’estada al Senat, que va ser visitar els municipis del terrer lleidatà. L’objectiu no era altre que apercebre la realitat de l’entorn rural, les necessitats i singularitats de la seva gent. Aquesta actitud m’ha servit per continuar amb una bona connexió amb tots ells.

Quina és la relació amb els grups de l’oposició?

Crec estar en situació de considerar-la cordial, és evident que després de vuit anys de mandat, perdre les eleccions, s’ha de pair, però hem continuat afirmant i constaten que no eren prou productius, i no van fer les coses que calien i com calien, tal com havíem denunciat en l’estada a l’oposició.

El pas pel Senat en va donar la possibilitat d’adquirir la visió institucional, ser una persona dialogant que té com a objectiu arribar a consensos, o no, però en un marc de cordialitat. L’oposició argumenta que no van saber explicar prou bé l’acció de govern, però en poc més d’un any hem demostrat que si es poden fer coses, i reitero, en un entorn de cordialitat.

En aquest curt temps de mandat han sorgit temes complicats com la plaga de coloms, com està la situació?

Mira, aquest és un exemple de la inoperància de mandats anteriors, que durant molt de temps no van fer absolutament res per solucionar-ho. En el seu dia va aconseguir un parell de falcons que va facilitar l’Agricultura, un d’aquests es va morir i ningú va denunciar res. Sembla com si la plaga de coloms l’haguéssim portat nosaltres.

Estem duent a terme accions, perquè s’ha convertit en una plaga, els informes ens diuen que actualment tenim una població de 950 coloms per quilòmetre quadrat, una xifra que triplica la mitjana. En aquest escenari col·locarem noves gàbies i tenim previst actuar amb pinso esterilitzant. Fins ara s’havia actuat al centre històric i cal estendre l’actuació a altres punts de la ciutat per mirar de reduir la població de coloms el màxim possible.

No podem obviar el conflicte amb els regants de la Séquia del Cup que posa en risc l’abastament d’aigua de boca a Balaguer.

Aquest és un tema que es remunta a temps pretèrits, però ara mateix s’ha judicialitzat i ha derivat en uns contenciosos que hauríem de mirar de resoldre.  Des de la Paeria estem recopilant tota la documentació que podem, i tan sols demanàvem temps, però els regants s’han dedicat a posar la pala cada divendres; amb l’inconvenient que això suposa per l’abastament als usuaris i als serveis de la capital de la Noguera. Això ja no va de pagar o no pagar això va de la necessitat d’un servei imprescindible per 17.000 persones, i de fer les coses seriosament.

D'ençà que vaig accedir a la Paeria, he mostrat la bona voluntat, convidant-los a una reunió, vaig assistir a una assemblea a Menàrguens, però els regants insisteixen en un deute que ronda els 300.000 euros contrets amb l’entitat des de fa anys. El que no s'entén és que la ciutat s’abasteix de la Séquia del Cup des de temps ancestrals, fins i tot abans de l’existència de la col·lectivitat, o sigui que creiem que algun dret devent tenir. Respecte a la planta de bombeig, es va habilitar tan sols com a recurs en cas de falta d’aigua a la séquia, però tècnicament ha tingut moltes dificultats i estem fent una rehabilitació. El bombeig de l'estació es fa des del Segre i resolt l’abastament en moments puntuals.

I deixem pel final la qüestió de l’autovia.

És un tema que no poden resoldre des de l’entorn local, però l’autovia Lleida, Balaguer s’ha de batallar, tota la corporació ho té clar i la resta de municipis també. S’ha demostrat que aquests sis quilòmetres d’autovia han propiciat l’expansió industrial al seu voltant, per la qual cosa s’ha de reactivar la prolongació de la via, per Térmens, Balaguer, i fins a Lleida.

Tenim previstes reunions amb el nou Govern, per tractar aquest tema i altres com l’ampliació del polígon industrial.

Tenim una agenda d’objectius intensa amb molta feina a fer en àmbits com l’entorn social, la formació, el comerç, el mercat setmanal, el patrimoni arqueològic, entre altres, i la voluntat és anar desplegant-ho sense pressa però sense pausa.