⏯️ Magnats a la caça de xarxes socials i mitjans de comunicació: entre el negoci i el poder d'influència

ACN
04-05-2022
  • ⏯️ Magnats a la caça de xarxes socials i mitjans de comunicació: entre el negoci i el poder d'influència
    Peu de foto: 
    Miquel Vera (ACN)
  • ⏯️ Magnats a la caça de xarxes socials i mitjans de comunicació: entre el negoci i el poder d'influència
    Peu de foto: 
    Miquel Vera (ACN)

La multimilionària compra de Twitter per part d'Elon Musk suposa un canvi de rasant en la vella afició dels magnats per fer-se amb mitjans de comunicació. Si bé durant dècades els noms més poderosos del planeta havien mostrat el seu interès pels diaris "tradicionals", el fundador de Tesla ha optat per adquirir una xarxa social que, tot i estar en hores baixes, es manté encara com la preferida per polítics i institucions. Segons diversos experts consultats per l'ACN, és aviat per concloure quin interès hi ha darrere d'aquesta adquisició valorada en 43.000 milions de dòlars tot i que els precedents –les compres de The Washingon Post o Le Monde, entre d'altres- mostren que sovint pesa més la voluntat d'influència que les ganes de fer negoci.

Al donar a conèixer la seva intenció de comprar Twitter, que avui en dia compta amb uns 400 milions d'usuaris, Musk va defensar que ho feia per compromís amb la llibertat d'expressió. "És un imperatiu social per a una democràcia que funcioni", va escriure. El sud-africà també ha definit darrerament la plataforma com la "plaça digital" on es produeixen els debats més importants d'avui en dia.

Tot i que l'interès de molts milionaris per tenir un peu allà on es conforma l'opinió pública no és nou, sí que ho és que ho facin comprant xarxes socials i no mitjans. De fet, fins ara les grans compres d'aquestes empreses s'havien fet entre companyies del mateix sector de la tecnologia. És el cas d'Instagram o Whatsapp, comprades fa una dècada per Facebook per 1.000 i 22.000 milions de dòlars respectivament o, a més petita escala, la compra de l'espanyola Tuenti el 2010 per 70 milions d'euros per part de Telefónica.

També és representatiu el cas de Myspace, comprada el 2005 per l'empresari de mitjans Rupert Murdoch (amo del tabloide The Sun o de la cadena Fox, entre d'altres) per 580 milions de dòlars. Un lustre després, l'australià la va revendre per 35 milions a un grup on hi estava el cantant Justin Timberlake, que van prometre reflotar la plataforma.

Dades, influencia o beneficis

Segons el professor Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza, el volum de l'aposta feta per Musk fa preveure que té un interès en Twitter va més enllà dels beneficis econòmics que aquest portat li pugui oferir. "Podem pensar que busca més la capacitat d'influir i imposar els seus punts de vista que no pas un interès purament empresarial en la mateixa plataforma", explica a l'ACN.

Per Lalueza és "inevitable" fer un paral·lelisme entre aquesta compra i la que va fer el propietari d'Amazon, Jeff Bezos, quan l'any 2013 va comprar el rotatiu 'The Washington Post" per 250 milions de dòlars. "Certament, al final hi ha la sensació que es vol contribuir a garantir la llibertat d'expressió i la premsa lliure", reconeix l'expert.

Lalueza alerta també que tot i les bones intencions anunciades de Musk amb la compra de Twitter, és difícil que renunciï a aprofitar el poder que implica ser propietari d'una de les xarxes socials més poderoses del planeta. "Segurament, la temptació d'usar Twitter pels seus propis interessos serà molt difícil de resistir", augura. De fet, Musk fa temps que ja utilitza el seu perfil allà per promoure els seus negocis i fins i tot llançar missatges que acaben repercutint en el valor de productes com la criptomonedes Bitcoin.

Per a Ernest Solé, professor del departament d'Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM, l'interès de Musk per la xarxa pot ser que vagi més enllà del seu pes "directe" en la conformació de corrents d'opinió. A parer seu, aquesta xarxa permet tenir accés a moltes dades, un material valuós i sensible, especialment en mans d'aquest empresari amb predilecció per les inversions de caràcter disruptiu i futurista.

Segons Solé, ser l'amo de Twitter permetrà a Musk gestionar les dades, els interessos i les opinions de 400 milions de persones sense intermediaris. "Aquestes dades serveixen per a dues coses: una, per entrenar aplicacions d'intel·ligència artificial, i l'altra, per detectar tendències sobre el que volen consumir o el que pensen (els usuaris)", assegura. "Els milionaris compraven mitjans per poder influir en l'opinió pública, amb les xarxes socials pots influir d'una manera més directa", afegeix.

Finalment, el professor d'EAE Business School Francesc Rufas resumeix que la compra de Twitter simbolitza l'interès que encara té el món empresarial per "controlar i orientar" la societat envers decisions "polítiques" que puguin ser del seu interès sigui amb mitjans tradicionals, o amb xarxes socials. "El que busquen és un objectiu que si bé pot ser filantròpic, també pot donar certes rendibilitats polítiques més a llarg termini", apunta.

Salvar els mitjans

Amb la seva adquisició, Musk irromp en el vell debat entre llibertat i independència econòmica dels mitjans. Altres milionaris ja van fer passos similars comprant capçaleres que, igual que Twitter, perdien diners o necessitaven recursos per reinventar-se. És el cas del mexicà Carlos Slim amb 'The New York Times' o del francès Xavier Niel amb 'Le Monde'. Això no obstant, tal com explica l'economista Julia Cagé al llibre 'Salvar els mitjans de comunicació' (Anagrama, 2016), aquesta dinàmica suposa un risc.

"Igual que una verdadera democràcia no pot sobreviure si la finança de la seva via política està en mans d'un reduït nombre d'individus d'infinits recursos, tampoc els mitjans de comunicació, garants de la qualitat del debat democràtic, poden veure's sota la influencia exclusiva de milionaris de butxaques sense fons", exposa al seu assaig. És per això que proposa elaborar noves formes de finançament dels mitjans basades en un "model híbrid" entre el negoci i el 'non-profit' que ja s'aplica en algunes universitats.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta