Aquesta setmana comença el MUD, el festival de músiques disperses de Lleida que ja arriba a la seva onzena edició i que té com una de les figures més destacades a la cantant i compositora Maika Makovski. Ve a presentar el seu darrer treball “Chinook wind” que mostrarà al públic lleidatà el proper dijous 9 de març al Cafè del Teatre. Hem parlat amb ella sobre la música i la vida.
-
Maika parlem del teu últim disc Chinook Wind, enregistrat íntegrament a Bristol. El nom fa referència a un vent molt característic de l’est canadenc. Un vent que queda molt lluny d’aquí no? Per què l’has triat com a reclam del nou disc?
La veritat és que jo no volia aquest títol, mai m’ha agradat agafar títols de cançons per anomenar un disc sencer. Anant i tornant de l’estudi de gravació a Bristol pensava com podria anomenar el disc i volia transmetre la idea d’una cabana ben escalfadeta al mig de la neu i del gel. No hi havia cap metàfora millor que chinook wind ja que és un vent que els canadencs anomenen menja neus perquè se’n van a dormir a menys 40 graus i s’aixequen a menys 20. Per ells van a dormir a l’hivern i es desperten a la primavera… El que volia representar és que m’han passat moltes coses molt dures i he aconseguit publicar un disc acollidor que vol donar idea de llum i escalfor.
-
A més el presentes en un format totalment diferent al que ens tenies acostumats fins ara. Amb el Brossa Quartet. El planteges així des d’un bon començament?
En realitat l’estudi em va proposar una experiència molt diferent. És un disc bastant cru i els directes en canvi acabent sent molt càlids. Jo penso que en essència és la mateixa cosa però no només té de folk sinó també un component de rock and roll que porto dintre. Jo havia tocat sempre en una banda de rock i això és més una carícia. No podia permetre’m anar de gira en segons quines condicions. Quan estàs baix necessites que el voltant cooperi amb tu. M’estic curant amb bellesa. Està sent una gira de teatres meravellosa.
-
Quan una cosa funciona hi ha la tendència de repetir-la. En el teu cas aquesta màxima no es compleix.
No. Suposo que podria fer alguna cosa mecànicament que funcionés. Una bona cançó que no estigués sentint a l’hora d’escriure però primer seria enganyar-me a mi mateixa i després al públic. Em costaria molt car i la música no m’ho perdonaria. Per mi tot el que es diu canvia, per això canvia la meva música.
-
També dius que en el fons és una cantant de folk. Doncs perfecte venir al MUD que basa la seua existència en la música d’arrel, no?
En realitat sí, la manera en què faig folk no és tant agafant d’arrel, sinó la meua manera de fer la música. Penso que el folk és una música pura en el sentit que no és més que gent normal, persones cantant per persones. És una música que no cerca el glamour i jo no sóc pas folk estilísticament però penso que sí que faig música pel goig de fer-la.
