Marc - Bacolod City (Filipines): "Hem de reivindicar el turisme local i prendre consciència que no fa falta anar a l'altra punta del món per gaudir"

Tens plans per aquests dies de vacances?

Sí, tinc plans: gaudir de la meva terra, la família i els amics. També invertir temps en la meva parella i en mi mateix, frenar, respirar i, finalment, acabar d'aterrar després d'un viatge de vuit mesos pel sud-est asiàtic que es va complicar moltíssim a conseqüència de la pandèmia.

Has hagut de canviar o cancel·lar alguna reserva, algun pla amb amics/parella per la situació de rebrots?

No. Tots els plans i reserves eren a zones de Catalunya i les Illes Balears que no estaven afectades per confinaments ni hi havia limitacions de mobilitat. A més, sóc de Cervera, capital de la Segarra, pel que he pogut sortir de casa i de la comarca sense problemes.

Penses que les vacances es poden planejar igualment seguint les mesures de seguretat, malgrat tota la situació?

Penso que hem de continuar vivint, malgrat la situació actual, i viure implica caminar, riure, ballar, fer l'amor i també anar de vacances. No obstant això, hem de viure amb responsabilitat i molta prudència, adaptant-nos a les circumstàncies extraordinàries que ens està tocant viure. Però hem de continuar vivint i fer-ho amb majúscules, o ens convertirem en morts vivents.

Quins creus que són els destins més idonis per aquestes vacances?

Ara és moment de descobrir a fons els nostres pobles i ciutats, comarques i racons del nostre país. Hem de reivindicar el turisme local i prendre consciència que no fa falta anar a l'altra punta del món per gaudir d'unes vacances meravelloses. Catalunya i també Espanya estan plenes de llocs extraordinaris per visitar i anar-hi de vacances. Ara és moment de quedar-nos a prop de casa.

Els teus plans -professionals i personals- han canviat dels últims tres mesos fins ara?

Absolutament. M'atreviria a dir que durant els últims mesos he viscut experiències que m'han canviat profundament. Quan sortim de la zona de confort i vivim situacions de crisi es produeixen terratrèmols interns que ens fan replantejar moltíssimes coses i, probablement, ens ajuden a descobrir qui som realment i què volem fer en aquesta vida. Jo estic al final d'un gran terratrèmol.

Ara mateix, quins són els teus projectes?

Com ja he dit, estic al final d'una profunda sacsejada interna que està redefinint les meves prioritats i interessos. Per tant, els projectes encara no són gens clars. Tot i això, el creixement personal i treballar per millorar el món i la vida de les persones formaran part del meu projecte vital.

Els teus plans -a futur o d'immediats- inclouen algun element que et faci sentir prop de casa (Lleida)?

Durant els pròxims mesos viuré a Cervera, que és casa meva i on tinc moltes de les coses que més estimo. Ho faré amb la meva parella Marta i molt a prop de la família i els amics. Més endavant és possible que em traslladi a algun altre lloc per qüestions de feina i durant l'any 2021 intentarem tornar a Filipines perquè ens vam comprometre amb els nens i nenes de Kalipay que faríem l'impossible per anar-los a veure. Kalipay és l'orfenat de Filipines on vam estar confinats durant més de tres mesos per la situació generada per la pandèmia.

Els teus projectes els has plantejat prop del territori lleidatà o amb un caire més internacional?

Els meus projectes poden passar a qualsevol lloc del món, però he d'admetre que viatjar m'agrada moltíssim i que no m'importaria gens instal·lar-me uns anys en un altre país, com ara Filipines. Aniré allà on em digui el cor, les fronteres no són un problema.

Has tornat a Lleida o encara continues fora?

Vaig tornar a terres lleidatanes el dia 15 de juny i em vaig instal·lar a Cervera, que és casa meva i on tinc la meva gent. La tornada des de Filipines va ser una autèntica aventura perquè tots els països encara estaven tancats i la seva població confinada, amb quarantenes i moltes limitacions de moviment. Ens van cancel·lar tres vols, dos locals entre illes de Filipines i un internacional de Manila a Barcelona, vam necessitar diversos certificats de salut i, fins i tot, una autorització del consolat espanyol a Manila per poder viatjar. Va ser una odissea. Si viatjar de Lleida a Barcelona era complicat i necessitaves motius molt ben justificats, imagineu-vos tornar des de l'altra punta del món passant per diversos països amb lleis, controls, normes i situacions molt diferents.

Et quedaràs per les nostres terres lleidatanes o tornaràs a marxar?

Encara no ho sé, però viatjar m'apassiona i això em fa pensar que és molt probable que torni a marxar. No obstant això, com que estimo infinitament la meva terra també és molt probable que tard o d'hora m'instal·li de manera definitiva en algun indret de Catalunya. Potser a Cervera o en terres lleidatanes, o potser no. La vida dóna mil voltes i això la fa interessant, misteriosa i extraordinària!