Marc Pinyol o com volar sobre dues rodes

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
Publicat: 
20-12-2019
Actualitzat: 03-01-2020 20:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Marc Pinyol Lleides

Us heu sentit mai captivades al veure algú enlairar-se amb una moto, arriscant la seva integritat física, per deleitar-nos amb acrobàcies inverosímils suspesos a l’aire? És espectacular com els i les pilots de 'freestyle' ens demostren que els límits estan per superar-se i com es fixen noves fites per mostrar-nos trucs que ni tan sols hauríem imaginat… Això és el que ens transmet en Marc Pinyol, pilot del Lleides, de 26 anys, nascut a Almenar i veí de Torrebesses des que té memòria. Parlem d'una persona molt oberta, empàtica i amb una ànima viatgera. Mai s’acomoda, sempre surt de la seva zona de confort i s’arrisca amb cada salt per donar el 100%, no només en competició sobre la moto, sinó en tots el seus projectes artístics i personals.

En Marc va haver de deixar a mitges dues carreres universitàries, la d’INEFC i la de Màrqueting i Investigació de Mercats, per entrar al Campionat Mundial de Freestyle, amb el qual “no hi ha manera humana d’arribar a tot”. Quan ha tingut temps, sobretot en períodes de lesions, ha anat estudiant diferents coses, com inversió en borsa, francès i alguns camps de la publicitat i administració per aplicar-ho després als seus projectes.

Marc Pinyol Lleides

Amb 11 mesos d’edat ja estava sobre una moto, la gasolina sempre ha corregut per les seves venes gràcies als seus pares. Va començar amb el ‘freestyle’ als 17 anys, després d’haver-ne passat molts altres fent motocròs. Es va endinsar en aquesta disciplina d’estil lliure amb els seus amics del poble, amb els quals va començar a fer salts amb la bici ja als 13 anys. Els anys van passar, i amb ells les seves aspiracions fins arribar al canvi natural, el d’un un repte major amb la moto, de la qual ja no s’hi ha baixat. 

El ‘freestyle’ és un esport molt difícil i especialment dur físicament, “més que de resistència, sobretot d’agilitat, flexibilitat i de tenir molta capacitat de reacció en cas d’error”. A aquestes alçades de l’article possiblement estareu pensant… En quin moment vius el canvi al terreny dur i fas front als salts sense una piscina de coixins que et salvi d’un mal aterratge? “A la piscina d’espuma no es practiquen tots els trucs, sinó els ‘trucs rectes’’ que en diem nosaltres, aquells en els qual no estan boca avall, que es van provant poc a poc a terra i que vas estenent amb el temps”. Sí que usen aquestes piscina d’espuma a l’hora de practicar altres trucs com el ‘backflip’’, amb el qual et poses cap per avall i el combines amb altres. Aquests no poden entrenar-se amb calma a terra, però creieu-nos quan us diem que aquest pous tous tampoc són 100% segurs…Per exemple, en Marc ha entrat cinc vegades a quiròfan per lesions provocades durant entrenaments a la piscina. “Val a dir que quan aconsegueixes completar un truc a terra després d’haver-lo entrant força a la piscina és una de les millors sensacions que pots tenir sobre una moto”. 

Marc Pinyol Lleides
Marc Pinyol o com volar sobre dues rodes
Marc Pinyol o com volar sobre dues rodes

Què és el més important i no li pot faltar mai al Marc quan es puja a la moto? “La concentració i el respecte al que estàs fent són vitals” per ell a l’hora de saltar. Sempre ho té present a sobre de la moto, la qual també ens diu que és important que estigui en bones condicions a nivell mecànic. També han d’anar mínimament protegits, amb casc, botes, guants i altres accessoris

No som uns bojos, tot i que ho puguem semblar. Estem molt concentrats damunt de la moto, visualitzant molts cops el què farem i com reaccionarem si surt malament, perquè et pots fer mal de debò”. Cada pilot té els seu reptes, i en el seu cas contempla arribar “a les competicions importants i crear un truc”. “No he pogut participar en totes les competicions i shows importants, però sí que puc dir que tinc algun podi al campionat del món i que vaig crear un truc propi que, fins avui, sóc l’únic que l’ha realitzat”. Aquests objectius van canviant a mesura que passen els anys i, sobretot, arran de les lesions fortes que poden patir. Després d’estar dos anys per recuperar-se de la seva lesió a la mà, el jove pilot afronta un objeciu tan personal com difícil, el de tornar a notar-se còmode damunt la moto i gaudir de nou. “Això ho he aconseguit ara no fa gaire, de manera que em tocarà fixar de nou fins on vull arribar i estic motivat per fer-ho.

Al Marc li encanta viatjar, conèixer nous llocs, gent, cultures i, sobretot, crear. Malgrat estar competint arreu del món, poques vegades poden trobar temps per visitar els llocs i intenta aprofitar aquestes estones de turisme al màxim. Sempre ha tingut afany d’innovar, i això intenta dia rere dia. “Vaig poder crear un truc gràcies a l’equip de gent que tenim a Lleides, també força creatius. Per exemple, l’Antonio Navas i el Rocky Florensa van ser els primer en fer ‘Freestyle Tandem’ i gràcies a això han aconseguit donar la volta al món. En Marc també atribueix i agraeix la seva trajectòria i noves fites al fet d’envoltar-se de “gent que pensa més o menys com jo”. D’aquest simbiosi neix el ‘Freestyle Zombies’, un show diferent a la resta als que han participat i en el qual ho donen tot per oferir un gran espectacle al públic lleidatà

Actualment, és pilot del Lleides i l’hem vist triomfar en diferents competicions, tant a nivell nacional com internacional. Des dels seus inicis, sempre va tenir clars els seus objectius i ja s’imaginava exhibint-se en molts shows i competicions. El que mai no s’havia pensat és que arribaria a fer podis al campionat del món o a viatjar, per exemple, “als Estats Units, on vaig poder fer el meu truc als Nitro World Games”.

Respecte la seva trajectòria esportiva, la fita que més l’ha emocionat va ser l’Inside Roll, “aquest truc que ningú més ha fet i que m’ha posat a molts llocs” gràcies a la seva originalitat. A nivell personal, ens destaca el fet d’haver pogut superar la seva lesió a la mà, sobre la qual “tots els metges em van advertir que no podria tornar a fer ‘Freestyle’ mai més”. “Gràcies a tots els que han estat al meu costat i a dos anys de sacrifici continu torno a estar a un bon nivell i a sentir-me bé amb la moto”.

Els seus reptes no s’acaben, ja en prepara per enfrontar-ne de nous, tot i que actualment ha deixat una mica de banda la competició. “Vull donar-me un any més per seguir gaudint damunt la moto i anar evolucionant els trucs que estic preparant, sense pressions”. “A mesura que Lleides segueixi creixent, vull fer un bon show al ‘Freestyle Zombies’ i seguir viatjant arreu del món, fent el que més m’agrada, que és anar amb moto”.

D’aquí a deu anys, el seu principal desig és el de seguir transmetent bona energia a la gent, sense intenció de retirar-se, una decisió que prendrà “quan deixi de passar-m’ho bé”. La seva prioritat és seguir gaudint, evolucionant, provant nous trucs i continuar posant una rialla a la cara de la gent quan el veuen saltant amb la moto. També li hem preguntat al Marc què els hi diria als i les joves pilots que volen fer-se un lloc en aquest esport. En primer lloc, “que s’ho prenguin amb calma, perquè no fer-ho és un error que jo he comès i que si pogués tirar endarrere intentaria corregir”. “El ‘freestyle’ és un esport de paciència i s’ha d’anar amb calma, sobretot quan et lesiones. Llavors t’has de prendre el teu temps per recuperar-te bé”. Ens confessa que en algunes ocasions ha volgut recuperar-se massa ràpid, per l’ambició d’arribar a algun ‘show’ o simplement per pressionar-se, per tornar a superar-se, i actualment ho nota. Per tant, el missatge més important que apunta a totes i tots aquells que s’iniciïn en el món del ‘freestyle’ és que es prenguin tot el temps que necessitin i que no es sumin pressió de més, “ja que això comportarà errors”.

L’equip de Lleides disposa del camp d’entrenament més gran d’Europa, situat al poble d’Albatàrrec, on cada hivern arriben molts pilots europeus a entrenar. “Tots els integrants de l’equip hem arribat a un nivell molt gran i hem realitzar shows a nivell mundial”. D’aquesta manera, en Marc considera que Lleida ofereix unes prestacions i ambient òptims per realitzar aquesta pràctica esportiva, però, com ja sabeu, ens agrada treure-hi sempre punta al llapis. Per puntualitzar alguns aspectes millorables, “no és un esport barat, sobretot quan tenim una lesió important”. “Podem estar molt temps gastant diners sense obtenir ingressos, de la mateixa manera que molts esportistes, depenem del nostre esport per viure, i quan malauradament alguna cosa falla la situació pot empitjorar fins al punt que et planteges retirar-te”. En Marc s’ho ha plantejat alguna vegada degut a les dificultats presentades en aquestes situacions i reflexiona sobre el bagatge dels ajuts que reben tant ells com esportistes d’altres disciplines, i és que més ajudes serien benvingudes. 

Comparteix

També t'interessarà