- Com estàs passant el confinament?
El passo a casa, a Lleida, i amb la sort de tenir un balcó des d’on veig la Seu Vella. No tinc ni gos ni canalla, així que només surto, molt de tant en tant, per anar a comprar. M’he estructurat una mica de rutina per poder dedicar hores a tot el que vull fer. Això de fer tantes reunions i trobades virtuals m’ha fet entrar en un món un pèl distòpic.
- Què fas i què recomanes per sentir-te millor?
Uix, recomanar no recomano res. Ara bé, puc explicar el que jo faig. Les tres primeres setmanes feia força exercici pujant i baixant les escales de l’edifici on visc (160 graons uns quants cops al dia), però em vaig cansar i ara ho faig només esporàdicament.
He après a contemplar, a mirar, en un punt fix a la paret i escoltar només la respiració. Així he anat ensinistrant la paciència i la immobilitat. I això sí que ho faig cada dia.
Ah, i d’ençà de la quarta setmana, el que faig és ballar, també cada dia. Ballo el “Pista de Fusta” (un programa de Miqui Puig a IcatFm).
- Què et preocupa més?
Em preocupa la salut de la família i dels amics i molt especialment la situació de precarietat i pobresa a la qual forçosament ens aboquem. En l’àmbit artístic, per exemple, el sistema té mancances i ara hi haurà creadors i artistes de tota mena abosolutament desprotegits i desemparats. La pròpia especificitat del fet artístic reclama un sistema públic fort per poder-hi fer front en situacions com les que ara patim. L’acte creatiu és un procés de recerca, investigació, assaig i prototipatge que demana molt temps de “laboratori” abans de poder oferir cap resultat, i resulta que el sistema no contempla aquesta intermitència, només preveu la productivitat artística . Així que, sí, pateixo pels artistes, pels creadors i per les petites companyies i col·lectius creatius de tots els àmbits que desapareixeran.
- Què n’estàs aprenent?
Que les coses invisibles són importants, que anar poc a poc és una bona cosa, que no cal comprar tant, que només tens el que dones, que som natura…
- Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?
En primer lloc retrobar la família, després fer una passejada tranquil·la per un bosc on hi hagi faigs, avets i algun teix i, finalment, unes quantes trobades i sopars amb amics.
