Mariona Pujols, almacellenca confinada a Bangalore: "És moment d'aparcar-ho tot i caminar junts de la mà. Així que si us plau, humanitat"

REDACCIÓ | Laura Gómez
25-04-2020
  • Mariona Pujols, almacellenca confinada a Bangalore: "És moment d'aparcar-ho tot i caminar junts de la mà. Així que si us plau, humanitat"

En quin país resideixes actualment?

A l'Índia, a la ciutat de Bangalore, una ciutat de més de 10 milions d'habitants.

Quant temps fa que hi ets?

Fa tres anys.

Que hi vas venir a fer?

Vaig venir per necessitat, em vaig enamorar. Però no de cap hindú, sinó del país.
Després de fer-hi un voluntariat vaig decidir buscar feina i viure-hi un temps. Finalment, la cosa s'ha allargat una mica més del previst.

Perquè no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?

Primer, perquè com a resident que treballa, aquesta decisió no la podia prendre ràpidament. Si sortia del país, la meva visa de treball quedava anul·lada. Són les primeres mesures que va prendre el govern Indi. Qui sortia, no tornava a entrar.
De totes maneres, tot va anar molt de pressa, aquí es va tancar tot i l'endemà també l'espai aeri, així com tota mena de transport. No hi havia ni Uber, ni rickshaws, ni busos, ni trens, res de res.

Quin és el nombre d'infectats al teu país?

Quan es va decretar el confinament, només hi havia 150 casos i 3 morts. Avui, just quatre setmanes després i amb un confinament molt estricte, es parla de 17.600 casos i 560 morts. (És molt poc, tenint en compte que aquest país té 1.300 milions d'habitants). Però l'Índia funciona diferent que nosaltres, em refereixo al sistema europeu. Perquè us feu una idea, aquí amb el "lockdown" també van tancar alguns hospitals, simplement no volien infectar-se ni desbordar-se. És un país de supervivència, i les preferències i necessitats, són diferents de les que el nostre estat del benestar requereix.

Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?

Del govern espanyol ara mateix res, al seu moment l'ambaixada va dir que tots aquells/es que volguessin marxar que omplissin un formulari assenyalant si era urgent o no la teva repatriació, i tinc constància que encara hi ha bastant gent a Delhi a l'espera, ja ha marxat molta gent. Del govern de l'Índia instruccions molt clares. No es pot sortir al carrer si no vas a comprar menjar o tens una urgència hospitalària. Els carrers estan tallats i la policia porta barró.

Com t'afecta la pandèmia en l'àmbit laboral o acadèmic?

Jo continuo treballant, fem les classes en línia. Sense cap dubte estic aprenent molt, en tots els sentits.

Amb qui estàs passant el confinament?

Sola, visc sola.

Et comuniques sovint amb la teva família o amics?

Sí, i tant. Estic atesa com una princesa. Com una princesa del 2020, tot via virtual és clar!

Què és el que més et preocupa d'aquesta situació de crisi sanitària?

Em trenca el cor veure tant patiment. Crec que a partir d'ara tots i totes serem conscients què és important invertir diners. I em preocupa, que encara després d'això no ens n'adonem.

Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?

Suposo que estic com tothom, a l'expectativa. Però estic tranquil·la. No deixo de ser una afortunada que l'únic que ha de fer és estar-se a casa.
Intento també estar ben informada, per això procuro fer una bona tria del material del qual trec la informació. Les notícies ara mateix tenen més poder que mai. Aprofito també per expressar un sentiment que com a ciutadana m'entristeix molt. Veure els nostres polítics ficant 'bastons a les rodes' en lloc de treballar conjuntament en aquesta situació tan extrema, m'indigna, però veure els mateixos ciutadans i ciutadanes, en aquesta mateixa actitud, em trenca el cor. És moment d'aparcar-ho tot, però tot, i caminar junts de la mà. Així que si us plau, humanitat.

Tornaràs a casa teva quan s'acabi el confinament a visitar la gent que estimes?

Tan aviat com pugui volo cap a Lleida a menjar cargols!

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next