Marta Alòs: "L'ésser humà és insignificant. Ara, és una tragèdia per nosaltres, però el planeta està millor."

• Com estàs passant el confinament?

Bé, però amb molta angoixa i preocupació perquè no sabem com acabarà aquest túnel que sembla tan llarg. Amb preocupació i enyorant les coses que podíem fer, com qui diu, fins abans d'ahir. Fer petons i abraçades o simplement estar al carrer fent una cervesa mentre et toca el sol.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Jo sóc optimista de mena. Això passarà. L'ésser humà les ha passat de tots colors i aquesta serà una més. Jo llegeixo i escric, bàsicament. I esperant que el meu llibre, L'origen del pecat es pugui distribuir i que el pugui llegir molta gent i que agradi. Estic descobrint les xarxes socials, ara estic fent vídeos a Instagram i procuro ser activa per donar visibilitat a la meva obra literària, que m'importa molt.

• Què et preocupa més?

Em preocupa molt que el món segueixi igual. M'emprenya moltíssim que s'inverteixi tan poc en investigació mèdica. M'emprenya molt que la gent que importa, la gent que està salvant vides, cobri uns salaris tan miserables mentre que hi ha gent, per exemple, del món del futbol que donen copets a una pilota que cobra tantíssim i que ara mateix no serveix absolutament per a res. Em sabria molt greu que això continués igual. Vull que canviem. Un món més just.

• Què n'estàs aprenent?

Moltes coses. Des de fer anar les xarxes socials. No crec que el món canviï molt. Les coses seguiran més o menys iguals i em fa ser poc optimista en aquest sentit. Jo estic aprenent a valorar cada minut de la vida. I també a certificar un cop més que l'ésser humà és insignificant. Ara, és una tragèdia per nosaltres, però el planeta està millor. Les aus volen, els canals de Venècia s'omplen de dofins. Això em fa relativitzar. Està havent molts morts, no ho relativitzo, no puc dir que això no importa. Però aprenc que no som res més que grans de sorra enmig un gran desert.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Tornar a veure a la gent que ara no veig. El meu fill i la meva jove, la meva neta, el meu germà... tota la família i els amics. Les noves tecnologies permeten veure'ns, però jo sóc molt de tocar. Jo vull fer-los petons, abraçar-los i deixar de pensar en aquest virus maleït que ens està capgirant la vida. No me n'aniré a l'altra punta del món. Potser aniré a la cantonada i faré una cervesa prenent el sol. I, com que m'agrada parlar, conversar mirant-nos als ulls.