Més de vuit-cents lleidatans amb discapacitat intel·lectual podran votar a les eleccions municipals, generals i europees. Seran les primeres després de la derogació al desembre de la norma que negava aquest dret a persones amb una declaració judicial d’incapacitat.
El nombre de persones sense vot per aquesta raó a Lleida va passar de 57 l’any 2000 a 840 el 2015. Fonts del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat van explicar que, quan una persona s’acollia a la declaració d’incapacitat com a protecció davant de possibles abusos, sovint se l’excloïa d’ofici com a votant. La Junta Electoral Central (JEC) ha ordenat aquesta setmana tornar a incloure tots els afectats.
El Grup Alba de Tàrrega i la Fundació Privada Tutelar Terres de Lleida treballen per verificar que persones que tutelen consten al cens per a les generals. En cas contrari, han de reclamar incloure-les.
Cristina Mallol, de 30 anys, està tutelada per la Fundació Privada Tutelar i va poder votar fins als 22. A partir de llavors va quedar fora del cens i les peticions per reincorporar-la es van rebutjar. Després de la ràbia que va sentir llavors, ara es mostra satisfeta. “He recuperat un dret pel qual he lluitat”, va dir. Sònia Olivares, membre de la fundació, va apuntar que alguns tutelats no l’han exercit mai. Aquesta entitat té sobre la taula una trentena de casos que ha de revisar.
L’ordre de la JEC és objecte de polèmica, a l’establir que les meses electorals hauran d’anotar el DNI de votants amb discapacitat si creuen que no voten de forma “conscient, lliure i voluntària”, encara que podran fer-ho de tota manera. Entitats de suport a discapacitats ho veuen discriminatori.
