Més enllà de Sixena: 6 peces úniques per visitar el Museu de Lleida sense pensar en el litigi

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
24-01-2018
Actualitzat: 08-02-2018 10:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Més enllà de Sixena: 6 peces úniques per visitar el Museu de Lleida sense pensar en el litigi

El Museu de Lleida ha viscut aquest dimarts el darrer capítol del litigi obert amb Sixena, a l’entregar a Aragó el quadre de la Immaculada, la peça que faltava de les 44 reclamades i que la Guàrdia Civil no es va poder endur l’11 de desembre perquè estava sense localitzar.

Així doncs, el Museu comença el 2018 encara immers en el litigi que ja existia quan es va inaugurar fa 10 anys, però amb l’ànim de passar pàgina “amb serenor, deixant el circ per a que vulgui fer el circ”, assegura el director del Museu, Josep Giralt. I és que l’11 de desembre, el dia en què la Guàrdia Civil va entrar de matinada a l’equipament per fer efectiva l’ordre judicial de traslladar a Sixena 44 peces de la col·lecció del Museu de Lleida, va suposar un sotrac.

Hem de ser capaços d’explicar què va passar aquella nit i aconseguir integrar aquell 11 de desembre en el discurs que expliqui el Museu, aquell dia ha de formar part del 10è aniversari que encara no hem pogut celebrar”, explica Giralt. Per això, subratlla que ja tenen pensat com remodelar els espais que han quedat buits: “Cal fer-ho amb senzillesa, valentia i rigor científic”.

Però durant aquests 10 anys d’existència, el Museu de Lleida ha aconseguit connectar amb el públic del país i, a través de més d’un miler de peces exposades, l’equipament ofereix un discurs històric més enllà de Lleida; una història de Catalunya. “El Museu és molt més que el litigi de Sixena, explica un discurs d’abast nacional”.

Ens sabem de memòria quines peces han estat traslladades a Sixena. Però a Lleida queden centenars d’exemples del patrimoni històric de les nostres terres. Juntament amb el director del Museu, fem 6 recomanacions, una per cada gran època que explica l’equipament. Són, com a mínim, 6 motius per continuar visitant-lo més enllà de Sixena:

1. CASC I ESPASA ILERGETES DE VALLFOGONA DE BALAGUER

Hi ha pocs museus al país que tinguin aquest tresor patrimonial ”, diu Josep Giralt. “El món ilergeta té una riquesa que nosaltres podem mostrar”. En concret, aquest casc amb clatellera de ferro es va localitzar a la necròpolis de la Pedrera, jaciment situat entre Vallfogona de Balaguer i Térmens. És especial perquè a la península Ibèrica normalment es troben casc i clatellera en una mateixa peça de bronze i en aquest cas, estan separades.

L’espasa té una forma que recorda més a la tipologia cèltica i això explica que hi havia més relació amb pobles gals que amb els de la costa mediterrània, on l’espasa més característica era la falcata.

2. BAPTISTERI DE BOVALAR (Seròs)

 

“En cap lloc de Catalunya es pot veure un Baptisteri dels segles V i VI”, assegura el director del Museu.

Això és perquè el jaciment de Bovalar de Seròs, d’on procedeix la peça, és un dels jaciments arqueològics d’època visigoda més importants de Catalunya, segons subratlla Giralt, que destaca la importància d’haver conservat la pila baptismal, les columnes i els capitells. Tota una peça singular que conjuga arquitectura i escultura.

Habitualment, al costat d’aquesta obra, es troba l’Encenser de Bovalar, una peça única. Però aquests mesos es troba en cessió al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid, on una exposició de 150 obres d’arreu de l’Estat commemoren el 150è aniversari d’aquest espai.

3. JOC D’ESCACS DE SANT PERE D’ÀGER

Aquest conjunt de peces d’escacs de cristall de roca datat de l’any 1068 procedeix de la col·legiata de Sant Pere d’Àger, a la Noguera, on el senyor feudal Arnau Mir de Tost l’utilitzava com a objecte de luxe. “Segurament és la peça estel·lar del Museu de Lleida”, insisteix Giralt. Arriben al segle X de l’egipte musulmà, en plena època d’esplendor de la ciència i de la cultura a Orient.

“Tenen una història molt interesant perquè les peces són de facció musulmana però les utilitzen els senyors d’Àger. Per tant, el món feudal és amant del joc d’escacs que prové de la tradició musulmana”. El joc d’escacs està incomplert. Mentre que 19 de les peces van ingressar al Museu Diocesà de Lleida al 1893, les altres 9 no i ara estan a la Col·lecció al-Sabah del Museu Nacional de Kuwait.

4. MARE DE DÉU DE BELLPUIG DE LES AVELLANES

“És una altra de les peces bàsiques del Museu, és esplèndida”, diu Giralt. Del segle XIV, ha esdevingut una de les imatges de la mare de déu més emblemàtiques del gòtic català. La talla, atribuïda a Bartomeu de Robió, la va adquirir a principis del segle XX un col·leccionista nordamericà afincat a Sitges, que la va regalar al seu administrador quan va tornar als Estats Units. Els hereus la van conservar fins al 2011. El detall de l’ocell que porta a les mans el nen és una característica de les marededéus de l’escola de Lleida.

La de Bellpuig de les Avellanes es troba en una sala del Museu en què també es pot veure la singularitat i la importància de l’escultura del gòtic a Lleida. I és que els mestres d’aquestes terres adornaven amb retaules esculpits i pintats les esglésies, mentre a la resta de Catalunya, només pintaven les escenes religioses.

5. OCULTACIÓ DE SERÒS

 

Del Renaixement i el Barroc, Giralt tria un conjunt de peces que, tot i ser “poc espectaculars”, assegura que són un “emblemàtiques sobre la Lleida dels segles XVI i XVII i també pot ser un reflexe de la Lleida del segle XXI”. Són peces molt preuades, perquè no se n’han trobat més d’aquesta època en tot el territori català.

Corresponen segurament a un nen morisc que, davant la persecució dels musulmans que feia la Inquisició, amagava objectes religiosos quotidians. “Ara mateix, els trobats a l’amagatall de Seròs, són els únics vestigis  que hem trobat d’aquella època”, assegura el director del Museu.

6. MAQUETA DE LA CATEDRAL NOVA

Pot semblar que una maqueta d’un edifici quan existeix el monument, no té cap importància artística, però Giralt destaca aquesta obra perquè de maquetes d’edificis neoclàssics n’hi ha molt pocs. "S’estableix un diàleg entre l’escenografia, el que va fer l’artista per veure com quedaven els espais, com funcionaven els elements arquitectònics en un espai tan gran, i l’obra final del mateix creador”.

Un 2018 ple de reptes

Hem destacat sis raons per recórrer la història de Lleida i de Catalunya a través del Museu de Lleida. Sense haver de trobar a faltar les peces que hi havia exposades que ara són a Sixena. Durant aquest any que acaba de començar, el repte és normalitzar l’espai que ha quedat buit remodelant-lo sense que afecti al discurs històric. Ja tenen pensat com i ho faran abans del maig. I també tenen previst sorprendre el públic amb una exposició sobre la mediterrània del segle XX en què Lleida té més importància del que podríem pensar. A banda de participar a l’any Guinovart i coordinar una mostra de la Ilerda romana que l’any que ve viatjarà cap a Barcelona.

Tot plegat, mentre plasmen en un llibre tot el que va significar l’11 de desembre del 2017 per al Museu de Lleida. Una data que no ha de condicionar la importància de l’equipament i del seu discurs, però que s’hi ha d’integrar. El conflicte de Sixena forma part de la història del Museu. Però no és l’únic element que l’explica.

Comparteix

També t'interessarà