El món de les llibreries és molt més que prestatgeries plenes de llibres. És un espai de trobada, recomanacions i històries viscudes entre lectors i llibreters. Això és el que han volgut plasmar Estefania René, Raquel Fontecha i Mertxe París a Tres llibreteres, un llibre que recull 60 anècdotes sobre aquesta professió. Amb il·lustracions de Sònia Alins, l’obra convida a descobrir la realitat del sector més enllà del taulell.
Cada una de les tres llibreteres té una trajectòria singular dins el món del llibre. L’Estefania René va decidir obrir el seu propi establiment després de quinze anys treballant a la Llibreria Caselles, especialitzant-se en llibres antics i apostant per un espai cultural de proximitat. Mertxe París va començar com a editora i, amb els anys, va fer-se càrrec de la llibreria El Genet Blau, que enguany celebra 25 anys. Finalment, Raquel Fontecha, la protagonista d’aquesta entrevista, va iniciar-se en el sector com a editora, correctora i maquetadora abans d’obrir La Irreductible, llibreria que ja compta amb gairebé cinc anys de vida. En aquesta conversa, ens explica com va néixer Tres llibreteres i com veu el present i el futur del sector.
Quan i com va sorgir la idea d’escriure Tres llibreteres?
La Mertxe feia temps que pensava en un projecte basat en les anècdotes del dia a dia de les llibreteres. Un matí de setembre de 2024, mentre esmorzàvem juntes, va posar la idea sobre la taula de manera més seriosa. Ens va entusiasmar tant que en pocs mesos ens vam posar en marxa amb el llibre.
Com va ser la selecció de les anècdotes?
El llibre recull 60 anècdotes, 20 per cadascuna. La selecció va ser molt natural: escrivíem les experiències que primer ens venien al cap. La Mertxe en tenia algunes anotades, però l’Estefania i jo vam haver de fer un bon exercici de memòria. No va ser difícil triar-les, simplement vam escollir les que ens semblaven més representatives de la nostra feina. Les anècdotes que expliquem són universals. Qualsevol persona que treballi en una llibreria o en un comerç de proximitat en una ciutat com Lleida s’hi pot sentir identificada. Són situacions que neixen de la confiança entre el client i la persona que està darrere del taulell.
Jordi Caselles, un llibreter de referència a Lleida, ha escrit el pròleg. Què representa per vosaltres tenir-lo en aquest projecte?
El Jordi apareix en algunes de les anècdotes del llibre i sempre ha estat disposat a donar-nos un cop de mà. Vam pensar que seria un gran prologuista en reconeixement de la seva trajectòria i experiència, especialment ara que està a punt de jubilar-se. Ens fa molta il·lusió comptar amb les seves paraules en aquest projecte.
Creieu que la feina de llibreter ha estat tradicionalment un ofici masculinitzat?
En termes de propietat, sí. Les grans llibreries i editorials han estat, històricament, en mans d’homes. Ara bé, si ens fixem en les persones que treballen a peu de llibreria, en correcció, maquetació o traducció, la presència femenina ha estat molt més gran. És una qüestió de lectura. Les dones llegim més que els homes i, per tant, és més habitual que acabem desenvolupant professions vinculades als llibres. Per ser llibretera, cal haver llegit molt, i això fa que hi hagi moltes més llibreteres que llibreters.
En un moment en què la compra online i les grans superfícies dominen el mercat, quin paper tenen les llibreries de proximitat?
El sector del llibre és diferent d’altres àmbits comercials. Encara que les compres online tenen un pes important, la majoria de lectors i lectores prefereixen remenar i triar en persona. Internet no et fa de prescriptor, però un llibreter, si fa bé la seva feina, sí: pot orientar, recomanar i ajudar a trobar el llibre ideal per a cada lector.
Ara que s’acosta Sant Jordi, com viviu aquesta diada des de l’altre costat del taulell?
Sant Jordi és una bogeria des de principis de març. Les distribuïdores pressionen per col·locar llibres, les editorials envien novetats perquè les llegim abans que surtin a la venda i la feina logística és enorme. És un dia molt intens, però també molt important econòmicament.
Molta gent creu que Sant Jordi és un dia per fer l’agost, però en realitat ens serveix per fer una reserva econòmica per als mesos d’estiu, quan les vendes baixen molt. Això es nota especialment a les llibreries petites, on el volum de vendes durant la resta de l’any és més limitat.
Es llegeix prou a Lleida? Es fa prou per fomentar la lectura?
No tenim dades exactes perquè només coneixem els qui venen a les nostres llibreries. Però sabem que tenim una xarxa de lectors i lectores molt fidels, que compren llibres i participen en activitats culturals durant tot l’any.
A més a més del llibre que tenim en comú les tres, ara estem treballant en un projecte conjunt en forma d’associació anomenat Les sabates del genet irreductible, amb l’objectiu de promoure la lectura en totes les edats, a través de diverses activitats.
Quins hàbits detecteu entre els nens i nenes que entren a la llibreria?
Els infants són grans lectors, perquè la lectura els obre nous mons. Tenen molt clar el que volen. Es deixen guiar per les portades, les il·lustracions i els personatges. El problema arriba amb la joventut, entre els 18 i els 20 anys, quan les exigències acadèmiques i laborals fan que l’hàbit es perdi. A més, solen necessitar més recomanació, perquè, a mesura que creixem, els llibres són més similars entre ells i l’elecció es fa més difícil. Aquí és on el nostre paper com a llibreteres és clau.
Hi ha altres franges d’edat on es nota una davallada de la lectura?
Sí, especialment en les persones que entren en la paternitat, on l’oci agafa un paper secundari, especialment la lectura. Sovint ens diuen: “No tinc temps de res, només llegeixo llibres per a nens”. També la gent gran té dificultats, ja que hi ha poca literatura pensada per a ells: llibres amens, amb lletra prou gran i estructures simples. Caldria reivindicar més aquest públic.
Per acabar, quin llibre recomanaries per entendre què significa ser llibretera?
Hi ha molts llibres sobre el tema, però jo tinc especial estima per La llibreria, de Penelope Fitzgerald, publicat en català i castellà per l’editorial Impedimenta.
