La investigació en la Malaltia Renal Crònica, que pateixen les persones amb una disminució de les funcions dels ronyons, ha fet un avenç gràcies al descobriment que ha fet un grup d’investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Han identificat una substància que pot influir en el desenvolupament d’aterosclerosi (generació de plaques de greix a les artèries) en les persones que pateixen Malaltia Renal Crònica. I és que amb el seu estudi sobre l’evolució de la malaltia en pacients durant 2 anys, han aconseguit determinar que els nivells de FGF-2 estan associats amb la progressió de les plaques de greix a les artèries. En els casos en què l’ateroesclerosi va progressar més en els dos anys de seguiment, els índex d’aquesta substància existent al plasma de la sang (FGF-2) eren significativament més baixos.
Tenint en compte que l’aparició de plaques de greix a les artèries i els problemes cardiovasculars associats són molt prevalents en persones que pateixen malaltia renal crònica, el descobriment d’un possible biomarcador com l’FGF-2 obre les portres a tractaments personalitzats que evitin episodis com atacs de cor.
Per explicar millor en què ha consistit aquesta recerca, parlem amb Milica Bozic, la primera autora de l’article sobre els resultats de la investigació publicat a la revista Clinical Journal of the American Society of Nephrology (CJASN). Aquesta científica sèrbia forma part del Grup de Recerca Translacional Vascular i Renal de l’IRB Lleida.
- Per què heu investigat sobre aspectes cardiovasculars en pacients de Malaltia Renal Crònica?
Els pacients amb MRC demostren un elevat risc de patir malalties cardiovasculars i la morbilitat i mortalitat per aquestes causes és alta. La determinació dels factors que hi intervenen podrien conduir a noves dianes terapèutiques, nous tractaments.
Aquesta recerca forma part de l’estudi NEFRONA, que liderem des de fa anys, per observar l’evolució de pacients de Malaltia Renal Crònica de tot Espanya.
- Què és un biomarcador?
Un biomarcador és una substància que serveix com a indicador de l’estat biològic. Es coneixen biomarcadors, per exemple, que ajuden a determinar el risc de patir determinats tipus de càncer. Fent un anàlisi de sang, els metges poden establir millor un tractament o avançar-se en el diagnòstic. Però no s’han identificat biomarcadors per tot. Per això és important que s’obri la possibilitat de saber que els nivells d’FG2 (factor de creixement de fibroblasts 2) influeixen en la progressió de les plaques de greix a les artèries de persones que tenen Malaltia Renal Crònica.
- Què aporta la vostra recerca al coneixement que es tenia fins ara de la MRC?
Hi havia publicacions d’observacions dels nivells d’aquesta substància amb animals. Però amb persones no existien estudis. Els resultats que hem obtingut demostren la progressió dels pacients durant 2 anys i com canvien els nivells de la substància FGF-2. Si algú vol continuar investigant i establir l’FGF-2 com a biomarcador té un estudi on basar-se. Si aconseguim determinar això, un dia podríem tenir proves per assegurar que si pateixes malaltia renal crònica i tens nivells baixos d’aquesta substància, l’ateroesclerosi pot progressar més. Però per això cal continuar investigant.
- I en la pràctica, què podria suposar?
Es poden establir tractaments més específics, medicació per controlar els factors associats amb l’aparició de noves plaques de greix a les artèries. En definitiva, pot ajudar a evitar episodis cardiovasculars, que afecten el cor i els vasos sanguinis. Això és especialment important per a les persones que pateixen Malaltia Renal Crònica, perquè els problemes cardiovasculars són complicacions habituals i es podrien arribar a evitar o a prevenir.
- El repte dels tractaments personalitzats
Aquest és el repte. Cada persona és diferent i les respostes als tractaments són diferents. Però per arribar fins aquí, cal més temps i inversió.
- Quina és la continuació de la recerca ara?
Després de la publicació d’aquests resultats, continuem identificant altres possibles biomarcadors analitzant els resultats de l’estudi fet amb el seguiment de dos anys. És la darrera fase de la investigació. Però, de moment, ja pot ser la base de noves recerques.
