Millora genètica per a la carn i lluitar contra un virus del porcí

El grup d’investigació en Millora Genètica Animal de la UdL presenta aquesta setmana fins a vuit comunicacions diferents al congrés que reuneix des d’ahir i fins divendres prop de 800 professionals de 61 països de tot el món a la Llotja de la capital del Segrià. Les comunicacions es dirigeixen en dos línies diferents. La primera es dirigeix en la línia d’aconseguir millores en la qualitat de la carn per la via de la genètica. La segona presenta algunes varietats genètiques de porcí que pot afectar la resistència al virus de la malaltia del PRSS. En concret, presenta marcadors genètics que poden reduir l’afectació dels animals en casos de brots epidèmics. Així ho va explicar ahir un dels coorganitzadors del 37th Conference of the International Society for Animal Genetics (ISAG 2019), Joan Estany, un congrés sobre genètica animal que té lloc per primera vegada a Espanya després d’haver recorregut en edicions anteriors ciutats com ara Tòquio o Dublín, per posar alguns exemples. Les delegacions més nombroses són les dels Estats Units, amb més de cent participants, Espanya i la Xina i destaquen també les de Corea del Sud, Japó, Alemanya i el Regne Unit, entre d’altres.

Els investigadors d’Agrònoms de la Universitat de Lleida, liderats per César Gemeno, han estudiat l’impacte dels neonicotinoides en tres espècies de lepidòpters plaga: el cuc de les pomes o carpocapsa (Cydia pomonella), l’arna oriental de la pesca (Grapholita molesta) i el corc del raïm (Lobesia botrana). Aquesta investigació posa en relleu que, amb dosis que no són letals, el Thiacloprid redueix la capacitat de l’insecte per poder localitzar les feromones sexuals, la qual cosa pot minvar l’eficàcia dels sistemes de control amb aquest tipus d’atraients.

Interferències entre insecticides i feromones

Els insecticides neonicotinoides –restringits per la UE per protegir les abelles i altres pol·linitzadors– interfereixen en els mètodes biològics de control de plagues, fins i tot en dosis residuals, segons una investigació liderada per la Universitat de Lleida i amb la participació del doctor en Biologia de la Universitat de Vic Josep Bau. L’estudi de laboratori, publicat a la revista Scientific Reports, alerta que amb nivells extremament baixos del neonicotinoides Thiacloprid –que només matarien 10 individus de cada milió– ja s’observen alguns efectes perjudicials en les respostes de navegació dels insectes a les feromones.