Mònica Nieves: “Entre tots cal fer visible l’esclerosi múltiple”
Temps aproximat de lectura:
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurològica crònica que afecta al sistema nerviós central mitjançant el sistema immunològic. El sistema immunitari, que normalment ens protegeix de les malalties, reacciona contra la mielina del sistema nerviós central. Un cop aquesta substància es destruïda o malmesa, la comunicació neuronal es retarda o s'interromp i apareixen els símptomes que ens provoquen que una persona pateixi esclerosi múltiple.
Aquesta malaltia, tot i ser encara bastant desconeguda per la societat, afecta a prop de 2,5 milions de persones al món, 7.500 a Catalunya i 550 a Lleida. Les dones són les persones més afectades per la malaltia, ja que 3 de cada 4 pacients d’esclerosi múltiple són dones, o dit d’una altra manera, un 70% dels afectats són dones. A Catalunya 1 de cada 100.000 persones té EM, i cada 5 hores es detecta un nou cas, el 70% dels quals es diagnostica a persones entre 20 i 40 anys.
Com cada 30 de maig des de 2009, a Lleida es celebra el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple i enguany el missatge central de la campanya és: “La recerca ens acosta al final de la EM”. Des del Centre Neurorehabilitador Miquel Martí i Pol, ens atén la Mònica Nieves, directora del centre.
- Quins reptes de futur us plantegeu?
El lema de la campanya d’aquest any és clar: “La recerca ens acosta al final de la EM”. Volem ser optimistes i seguir fent més recerca per trobar un fàrmac que pugui curar aquesta malaltia. I no només que el pugui curar, que és lo més important, sinó saber les causes de la malaltia, com prevenir-la. Actualment no existeix cap tractament per eliminar l’esclerosi múltiple de les vides de les persones afectades. El que sí que existeix són tractaments farmacològics i no farmacològics per reduir els símptomes. De tractaments farmacològics hi ha un ventall molt ampli de fàrmacs. És el neuròleg qui es posa d’acord amb el pacient per decidir quin fàrmac acaba utilitzant. Es tracta de fàrmacs que es fan a mida per a cada pacient.
- Quins estudis es duen a terme per a ajudar a aquestes persones?
Nosaltres, al centre, a nivell de neurorehabilitació, duem a terme dos estudis: marxa nòrdica i recerca cognitiva. La marxa nòrdica serveix per potenciar la salut física, mentre que la recerca cognitiva serveix per potenciar la memòria d’aquestes persones. Això ho poden fer realitzant sudokus, tocant un instrument de música, entre d’altres activitats. D’aquesta manera els ajudem a pensar i a utilitzar la memòria d’una forma entretinguda.
- Quins són els símptomes?
Els símptomes de l’aparició de l’esclerosi múltiple són diversos: fatiga, incontinència urinària, problemes de memòria, inestabilitat, problemes de mobilitat, dolor neuropàtic… Ara bé, es calcula que un 70% dels pacients mostren fatiga al llarg de la malaltia.
- Aquestes persones poden fer vida normal?
No és que puguin fer vida normal, és que haurien de fer-ne. Una persona que pateixi aquesta malaltia no ha de deixar de fer activitats, cal que s’adapti a la situació actual. Pot semblar contradictori, però hi ha estudis que ens indiquen que fer exercici físic dues o tres vegades a la setmana pot prevenir la fatiga.
- Quina és la franja d’edat més afectada?
Per a que us feu una idea, és entre els 20 i els 40 anys quan s’acostuma a diagnosticar a les persones aquesta malaltia. No obstant, la nostra ajuda no la necessiten fins més endavant, quan es desenvolupa la malaltia.
- Quins consells se’ls hi pot donar a aquestes persones?
El millor consell que un professional li pot donar a una persona que pateix esclerosi múltiple és que es cuidi. Sobretot que segueixi uns hàbits saludables, i tingui adherència al tractament. El que els demanem és que en tot moment confiïn en el neuròleg perquè l’ajudarà a reduir els símptomes de la malaltia.
- Som conscients de l’existència d’aquesta malaltia?
Avui en dia hi ha molt poca gent que sapigui exactament què és l’esclerosi múltiple. Estem parlant d’una malaltia molt desconeguda, per això cal que entre tots la fem més visible. Sobretot hem de respectar i ajudar a les persones que pateixen EM. Són persones igual que nosaltres, i mereixen un tracte normal com qualsevol persona.
