Montse Sanjuan: "Per llegir un llibre has de buscar una temàtica que t'agradi"

Montse Sanuan va nèixer el 1956 a Lleida. Llicenciada en ciències de la informació a la Universitat Audònoma de Barcelona (UAB) i de filologia hispànica a la UNED, va treballar a una revista lleidatana anomentada "La Boira". Tot i així, va aparcar el periodisme per dedicar-se a la ensenyança de llengua literatura. L'any 2014 va publicar el seu primer llibre "La Sargent Anna Grim", de novel·la negra seguits de "El misteri del bressol buit" i "Anna Grimm, memòria mortal". Montse Sanjuan és una de les escritores de novel·la negra per excel·lència de la província de Lleida.

• Com et defineixes?

És complicat. Jo sempre he pensat que era una persona molt tranquil·la, que li agradava la seva feina de docent, però que també li agradava escriure. I ara aquests últims anys ho he pogut fer i estic contenta.

• Per què vas començar a escriure?

Sempre m’ha agradat escriure. La feina de professora de literatura d’alguna manera ja demostra un amor pels llibres i per la literatura, però fa uns anys vaig fer un bloc de llibres que es titulava “Llegits per llegir”. Allà vaig començar a escriure i això em va comportar a escriure la primera novel·la de la Grimm “La Sargent Anna Grimm”.

• Cinc cèntims del futur que tens com a escriptora.

Ara intento – i fa unes setmanes que he començat- una nova entrega de “La Sargent Anna Grimm”, de fet és la quarta. Per què? Perquè quan fa un temps que no escric a la Grimm l’enyoro una mica, sobretot al personatge. La vaig abandonar una mica per “Dues Dones” i ara la idea és tenir una novel·la de la Grimm pel Sant Jordi de l’any que ve. Tinc ja la idea, tinc l’estructura, he començat a escriure... Vaig a poc a poc, amb la pandèmia em costa una mica més; però estic il·lusionada de poder-la tirar endavant.

• Tens algun referent literari?

Com a novel·la policíaca tinc un referent clar que és el Henning Mankell, un autor suec que m’agrada molt. Però a més la Patricia Highsmith, que precisament aquest any es commemora el centenari del seu naixement. Potser diria que són els dos autors que més m’agraden.

Ara, parlant de literatura en general sóc una gran amant dels novel·listes russos del segle XIX i de la literatura russa en general, també dels clàssics francesos i anglesos del s.XIX.

• Quin  aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?

Jo que he estat professora molts anys penso que la clau és que el professor i l’escola ha de transmetre l’emoció i la passió pels llibres. Els professors de literatura ja ho fem, perquè a la majoria ens agrada llegir i per tant; volem que la literatura –que per mi és un privilegi- no és perdi. Penso que transmetre aquesta passió pels llibres i encertar les lectures segons l’edat són els punts claus.

• Com celebraràs aquest Sant Jordi?

Espero que millor que l’any passat, ja que va ser un dia molt trist i horrible. Aquest any en principi a l’avinguda Francesc Macià es prepararan les editorials i les floristeries.

Potser no farem un Sant Jordi com sempre però si que farem un  Sant Jordi adaptat a les circumstàncies. I amb això ja em conformo

• Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?

Tota la pandèmia ha afectat molt. No s’han pogut fer els festivals de novel·la negra, ni trobades... No s’ha pogut fer res. Aquest Sant Jordi és com una escletxa que permetrà, encara que sigui amb les mesures sanitàries que ens diguin- una mica d’intercanvi amb els lectors hi haurà.

Aquest cap de setmana vaig a la vil·la del llibre de Sitges. Hi ha confinament comarcal però almenys els habitants de la comarca hi podran anar. El divendres tinc una presentació, l’altre dia vaig anar a presentar el meu llibre a “la irreductible” i hi havia públic. Per tant, una mica d’intercanvi amb els lectors hi ha. I amb això ja estic contenta.