El poeta i acadèmic universitari xilè Nicanor Parra, un dels més influents autors de la literatura al seu país a la segona meitat del segle XX, va morir ahir als 103 anys. El conegut com a “antipoeta”, nascut el 1914, va passar els seus últims anys retirat en un balneari situat al sud-oest de Santiago. Parra va rebre el 2011 el premi Cervantes i havia estat postulat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions.
Parra va nàixer en el si d’una família camperola per part de mare mentre que el seu pare va ser professor i músic. Després dels seus estudis bàsics, va ser professor de Matemàtiques al Liceu de Chillán i a la Universitat de Xile, el 1938, i durant diversos anys va viure als Estats Units i Anglaterra. Va tornar al seu país el 1951.
A partir dels anys 30 es va dedicar al conte i a l’assaig i va publicar el seu primer llibre de poemes, Cancionero sin nombre. Se’l considera el creador de la denominada “antipoesia”, la mostra més excel·lent de la qual és Poemas y antipoemas, escrita el 1954. Altres llibres seus són La cueca larga, Versos de salón, Los profesores, Artefactos, Sermones y prédicas del Cristo de Elqui, El anti-Lázaro, Chistes para desorientar a la poesía o Discursos de sobremesa.
