El polític, advocat i activista cultural Josep Espar Ticó ha mort aquest dissabte als 94 anys, segons ha confirmat a través de Twitter la Fundació Congrés de Cultura Catalana, entitat de la qual era patró vitalici.
Ticó, nascut a Barcelona el 1927, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el 1984, i el Premi Canigó, el 2020. També va participar en la creació del diari ‘Avui’, la revista ‘Cavall Fort’, la distribuïdora de llibres en català ‘L’Arc de Berà’, la Fundació Universal de la Sardana i la discogràfica Edigsa. De fet, va estar al capdavant de moltes iniciatives encaminades a la normalització política i cultural del país.
Destaca la seva implicació als Fets del Palau de la Música, als anys seixanta, que va acabar amb la detenció de Jordi Pujol. Coincidint amb la visita de Franco a l’auditori de Domènech i Montaner, Espar Ticó va ser el primer d’un grup de joves catalanistes en alçar-se i cantar el cant de la Senyera. També destaca el seu paper en l’afer Galinsoga que va aconseguir destituir el director de ‘La Vanguardia’ imposat pel règim franquista.
També intervingué en la campanya ‘Volem bisbes catalans’ i en el Congrés de Cultura Catalana, del qual va ser gerent (1975-1977) i membre del seu patronat. De 1984 a 1986 va ser secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i candidat a senador per CiU el 1979, però no va ser escollit.
El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement del seu compromís amb el país i la política catalana, i el 2020 la Universitat Catalana d’Estiu li va concedir el Premi Canigó, el seu màxim honor.
Una de les seves últimes batalles va permetre tirar endavant el Tercer Congrés Catalanista 2008-2009, que considerà indispensable.
