Museu Cal Pauet

Fet a casa nostra

Aquesta setmana agafem el cotxe i ens en anem fins a les Borges Blanques per a descobrir un museu que es val el títol de racons amb encant. De la mà de Josep Maria Anglès, fundador i impulsor de l’equipament cultural, ens endinsem en el que és la seva casa pairal. Batejat com la residència del primer molí de les Borges Blanques, més tard convertit en un magatzem agrícola i ara restaurat per a rebre a tothom que vulgui submergir-se en un món de records, Cal Pauet es converteix en el primer museu que no busca una organització temàtica, sinó que recull tots aquells objectes dels anys 50-60 que permeten aflorar sentiments. Cada dissabte, des de la revetlla d'aquest Sant Joan, s’obren les portes del museu, així les parets es converteixen en espectadores de les mil i una històries que els visitants recorden entre objectes.

Aprofitant la seva jubilació, Anglès va decidir posar en marxa una il·lusió que tenia amagada des de fa uns nou anys, quan va començar la recerca de material. Des d’un punt de vista artesà i sense cap suport econòmic, el fundador ha anat traient la pols a tots aquells objectes que s’han anat guardant a la seva família. Donant especial èmfasi a objectes de la seva infantesa (anys 50 i 60), Josep Maria Anglès, també reserva una part del museu a andròmines dels anys 20 i 30.

Mirada endarrere

Gairebé nou-cents objectes ocupen espai a Cal Pauet, des d’allò més quotidià a edicions especials i úniques. El recorregut s’enceta amb la bata de col·legi del mateix Anglès, acompanyat d’uns àlbums d’estampes de Nestle, on ens adonem que el màrqueting ja es feia un lloc aleshores. A més, una pilota de les sabates Goril·la i un pot de llet Pelargón criden la nostra atenció. Un racó que emmarca tota una etapa docent.

Unes passes més endavant, un banderí de la inauguració del Camp Nou i el carnet de soci nº 212 ens inunden la retina. També, una picada d’ullet al Petit Príncep amb el bitllet de 50 francs i una col·lecció dels herois de l’època, Capitan Trueno i Jabato. Compartint paret, trobem un cartell publicitari de la coca-cola censurat en aquella època per mostrar una dona lleugera de roba.

Un cop posada la vista al front, ens trobem una taula de mestre amb els objectes típics a sobre, així com els tinters, els regles i el mapa mundi al fons. Una representació de l’escola dels anys 50 amb una pupitre i una estufa d’escola del temps.

Continuant amb el circuit, passem al camp i és l’hora de trobar-nos els antics envasos d’oli d’oliva, els llumins de carbur, entre altres objectes. Tot un conjunt que retrata l’activitat mare de la capital de les Garrigues.

Gairebé acabant aquesta mirada retrospectiva, ens trobem amb la màquina de projectar pel·lícules del cinema Terrall (1951-1976) de les Borges i l’equip d’AC/DC per canviar de corrent elèctric altern a continu, necessari per donar incandescència als carbonets del projector, un valor reconegut per l’Acadèmia del Cinema Català. A més, aquesta secció més cinèfila compta amb més d’un exemplar de la joguina de cinema NIC, un best seller d’aleshores entre la mainada.

Finalment, l’apartat de restauració, un paquet de cigarretes Celta, uns sifons Montserrat i un gran cartell de bar, posen punt i final a la visita.

Després de parlar amb el fundador, ens n’adonem que els sacs d’il·lusió que carrega Anglès es plasmen en el seu museu, aconseguint així una manera d’aportar un petit gra de sorra a la història. I és que les coses senzilles també fan història. 

Fomentem la #CulturaDeProp