Neus Daura, o com reivindicar la importància del llapis en les seves obres
Temps aproximat de lectura:
La Neus Daura Ramón és una lleidatana que va descobrir, des de ben petita, que el món del dibuix era el seu. El que va començar com una activitat extraescolar, ara és la seva professió. I un llapis, la imaginació i la llum són les seves eines i aliats a l'hora de crear.
"Recordo que em van portar a l’Escola de Belles Arts de Lleida. Tindria uns 9 o 10 anys i en aquell temps era poc habitual que et portessin a fer activitats fora de l’horari escolar però, van veure que m’agradava dibuixar i que gaudia anant-hi", explica l'artista. Quan hi anava, va començar a dibuixar al natural amb carbonet, i al cap del temps va passar-se a la pintura acrílica, "perquè és ràpida d'assecar-se i puc avançar o modificar a l’instant l’obra o la idea que ja tinc al cap al moment". Actualment, i des de fa bastants anys, combina aquesta amb els llapis o llapis de colors. "És una unió perfecta i l’efecte és ideal per reforçar més els detalls donant llum, volum i moviment, que són la tècnica de fugir de les formes planes.", comenta la Neus. De fet, ara mateix està treballant en una sèrie de petit format amb llapis de colors.
La imaginació d'aquesta dibuixant juga un paper molt important en les seves obres, ja que gràcies a ella sempre té la ment activa i l'ajuda a buscar l'originalitat. Inclús li serveix com una petita empenta a l'hora de desenvolupar alguna idea que ja té esbossada en alguna fulla de paper. "Treballo en diferents estils perquè m’agrada imposar-me reptes i innovar. Una part de les meves obres es podrien classificar dins el surrealisme pictòric; una altra part, entraria dins del neoplasticisme.", explica l'artista
En el seu procés creatiu, la Neus comença pel fons amb la combinació de diferents colors o amb la degradació d'un mateix. Un cop acabat, el resultat de colors que obté l'inspira tant que acaba desenvolupant la idea, amb pintura acrílica, directament a la tela. Finalment, utilitza un llapis per damunt de la pintura i...voilà! Obra feta. Una mica arriscat però aquí és on hi ha l'originalitat. "Quan tinc el quadre pintat, la imatge final m’evoca noves idees com a variacions de la primera, que són les que plasmo en les següents teles. Per això tinc diferents sèries sobre una mateixa idea.", diu. Sabeu el que mai faltarà en els seus treballs? Doncs el moviment i la llum.
De les eines que utilitza, la Neus li dóna molta importància al llapis, fins a arribar al punt de reivindicar-lo. "L’utilitzo per a ombrejar figures pintades amb acrílic, el que em permet donar volum a l’obra. Crec que aquesta tècnica, a més de fer-me gaudir del dibuix, aporta quelcom diferent del que s’està fent en pintura. Per mi, dominar el llapis, és a dir, dominar el dibuix, és la base de tot."
Respecte a les exposicions, aquesta pintora ha rondat per sales i espais culturals de Lleida (com l'Espai Macià i l'Espai Bucks), Tarragona, Barcelona, Gijón, Roma i també ha col·laborat en l'exposició col·lectiva “El Sueño de Simón de Bolívar” de Madrid, en la qual hi col·laboraven artistes nacionals, de Cuba, Colòmbia, Veneçuela i Argentina, i que ara volta per diferents països europeus i americans. Farà uns quants anys, va guanyar el Primer Premi de Pintura “Miquel Viladrich” i ha estat seleccionada en d'altres. Tot i això, no acostuma a presentar-se a concursos perquè ha tingut problemes amb el retorn de les obres. "Moltes vegades no tenen cura amb elles i te les retornen esquinçades o esgarrades i, això, per un artista, és dur de veureu-ho i et dol, perquè mai pots reproduir-la exactament igual de com era.", explica.
Voleu saber quin projecte està preparant de cara a un futur pròxim? Doncs bé, es veu que està elaborant "una proposta per exposar en una institució catalana perquè la gent pugui veure la trajectòria que he seguit durant tants anys que porto pintant. És una il·lusió que tinc, i desitjo amb moltes ganes que m’ho acceptin." Esperem que tinguis molta sort i ho puguis fer realitat!
