Nightcrawler és l'»alter ego» del dissenyador gràfic Jordi Oró. Però el Jordi no és conegut per aquesta professió, sinó per la de productor musical (res a veure amb ser Dj), hobby que cada cop més l’està fent conegut a nivell nacional i, sobretot, internacional.
«Vinc del hip-hop i als 90 tenia un grup de rap amb uns amics. Jo era l’encarregat de fer les bases musicals. Al cap dels anys, el grup es va dissoldre i des de llavors vaig estar molts anys sense tocar la música.», explica Nightcrawler. Amb la dissolució del grup, al productor musical li va quedar una espina clavada: poder treure un disc. Però això vindria més endavant. «Els anys van passar fins que va arribar el dia en que vaig descobrir la música electrònica. Un amic em va ensenyar un programa per a crear aquest estil musical i a partir d’allí va començar tot.» Va ser en aquell moment que va néixer «Nightcrawler», que significa «rondaire nocturn» i va decidir dir-se així perquè el Jordi sempre feia música de nit.
Objectiu aconseguit: treure un disc… o dos
Recorder el Myspace? Doncs bé, la primera cançó que va pujar el Jordi com a Nightcrawler va ser Kinky girl al 2011. A l’any següent va publicar dos EP: Bassferatu i Knight Rider, basat en la sèrie El coche fantástico. Va ser precissament amb aquest darrer on va descobrir un estil molt concret de la música electrònica: el Synthwave. «El Synthwave no només és un estil de música electrònica sinó també un estil a nivell estètic. La música d’aquest estil es crea amb sintetitzadors i les melodies recorden a la música dels 80 i pel·lícules com Blade Runner«, explica el Jordi. Va tenir tan bon feedback que la gent a poc a poc es va interessar en aquest estil musical i avui dia ha anat creixent molt. Fins i tot es fan festivals i esdeveniments basats en el Synthwave.
Dos anys després, l’èxit va arribar amb el primer disc de Nightcrawler: Metropolis. «El meu primer disc parla d’una ciutat i del seu ambient. A part del Synthwave, en aquest disc també mesclo estil Darksynth, que es basa en pel·lícules de terror i els tons musicals són més obscurs.», explica el Jordi. Si al 2014 aconseguia treure’s l’espina que tenia clavada amb Metropolis, a finals de l’any passat va treure-se’n una altra amb Beware of the humans (2017), on fa una crítica de la situació actual que viu la societat mitjançant la música i que ara mateix està promocionant-lo amb una gira nacional i europea. En resum, la seva discografia és molt extensa!
Propera parada? Primavera Sound
Nightcrawler va donar el tret de sortida a la seva carrera com a productor musical a la Sala Sidecar de Barcelona i des de llavors no ha parat de rondar per territori nacional i europeu, des de Madrid, Bilbao, Viena, Londres fins a Berlín. Tampoc ha passat desapercebut en festivals com el SOS 4.8 o el Low Festival. «Anar al SOS va ser molt important per a mi. Estava en un escenari enorme, era una passada! Va ser el meu segon live, ja que el primer havia estat a la sala Sidecar. Al SOS vaig començar amb quatre persones davant l’escenari, ja que en aquell mateix moment estava tocant un músic important en un altre escenari. No sé com va anar que la gent va començar a sentir la meva música i al final vaig acabar amb mil persones. Va ser genial», explica Nightcrawler.
La propera parada és el Primavera Sound, una oportunitat èpica per a presentar el seu darrer disc i saber que és fer un live en un dels festivals més grans d’Espanya. Per cert! Si hi aneu el podreu veure i escoltar el dijous 30 de maig 😉
I mentre segueix de gira presentant Beware of the humans, Nightcrawler està treballant en un EP de remixos. «M’encanta fer música i gràcies a les xarxes socials he pogut fer arribar-la a molta gent. Per exemple, a Spotify els americans són els meus seguidors número 1, mentre que en cinquena posició estan els espanyols. A poc a poc l’estil Synthwave i tot el que suposa va guanyant interès a territori nacional.», diu el Jordi.
