⏯️ Només un 10% de les parròquies originàries dels béns de la Franja podrien acollir-los amb seguretat

Aquesta sentència, però, serà "difícil" de complir, segons experts consultats per l'ACN, ja que la majoria de les esglésies no compleixen els requisits necessaris per acollir obres d'art des del punt de vista de la conservació preventiva o de la seguretat. I és que algunes parròquies com les d'Ardanui o Treserra estan gairebé derruïdes i d'altres com Buira o Ballobar no disposen de cap tipus de seguretat que previngui possibles robatoris. D'altres, en canvi, com Roda d'Isàvena, Tamarit de Llitera o Saidí sí que podrien acollir exposicions de les obres, però aquestes són una minoria del total.

L'historiador i membre del Centre d'Estudis Ribagorçans-CERIb, Carles Barrull, creu que les obres de la Franja "ja estaven bé al Museu de Lleida" i lamenta que s'hagi volgut córrer massa amb el trasllat ja que la sentència no és ferma. "Ara caldrà veure si al final es queden al seu nou emplaçament, van a les parròquies o a un altre lloc", diu.

Barrull destaca que malgrat la sentència indica que les beneficiàries de les obres són les parròquies, a la pràctica "tot ha anat encaminat" perquè vagin al Museu de Barbastre. En aquest sentit, recorda que nou anys abans de la sentència, quan es va inaugurar l'equipament, al desembre de 2010, ja tenien les vitrines preparades per acollir-les. "Les han catalogat, exposat i allà s'han quedat", remarca.

L'historiador reconeix que la majoria d'obres no poden tornar a les parròquies d'origen perquè algunes ja ni existeixen. En aquests casos, però, considera que els béns haurien de tornar a les parròquies o els ajuntaments de qui depenen i obre la porta a crear quatre o cinc seus a municipis propers a les parròquies que acullin les peces, una iniciativa que calcula que suposaria la mateixa inversió que s'ha fet al Museu de Barbastre. Així, les obres podrien "tornar" d'una forma simbòlica al municipi.

L'ACN ha parlat amb veïns dels municipis afectats i tots comparteixen el mateix; els agradaria que les peces "s'acostessin" al seu lloc d'origen perquè Barbastre "queda molt lluny" i allà "no se'ls hi dona el valor que li donem nosaltres", coincideixen. Tot i així, són pocs els veïns que volen parlar davant la càmera. "No volem conflictes", diuen. Potser per aquest silenci popular, el debat "s'ha tancat", comenta Barrull, i el govern aragonès ha decidit que vagin a Barbastre.

Buira, Sirés i Tresserra

L'ACN s'ha desplaçat a algunes de les parròquies on haurien de tornar els béns de la Franja, segons la sentència provisional. Al nucli de Buira, pertanyent a Bonansa (Ribagorça), s'hi troba la petita església romànica de Sant Hilari. D'allà en van sortir dues de les peces més valorades de tota la col·lecció: l'arqueta de Buira, del segle XIV i el frontal de Sant Hilari, del segle XII.

A l'església de Sant Hilari s'hi pot accedir lliurement ja que no compta amb cap porta ni cadenat. A l'exterior hi ha un cartell on s'informa dels "tresors" que hi havia hagut antigament. El seu interior està completament buit però es conserva en relatives bones condicions perquè entre el 2015 i el 2016 es va restaurar el teulat de la nau i el cor. A Buira hi viu molt poca gent i una de les seves veïnes, la Smaia Sanchís, que hi va arribar fa 27 anys, explica que han passat de veure l'església quan encara estava dempeus, a observar com queia la teulada i s'omplia de vegetació.

Sanchís està a favor que les peces tornin al seu lloc d'origen però no li agradaria que l'arqueta o el frontal s'exposessin en aquesta petita església. Principalment perquè no reuneix les condicions per garantir-ne la conservació ni la seguretat, reconeix, però també perquè vol viure "tranquil·la", sense aglomeracions de gent que pugin a visitar-les. Sanchís considera que el millor lloc per a les peces seria algun centre de la comarca, que es podria situar al municipi de Bonansa. "Allà estarien millor que a Barbastre i més a prop dels veïns", remarca.

La Montse Farré té un negoci de turisme rural a Sirés i un hotel al Pont de Suert. A Sirés també hi havia béns de la Franja, concretament fragments d'un retaule de pintura sobre fusta dedicat a la mare de déu i un sagrari. L'església va ser rehabilitada fa uns anys gràcies a l'impuls dels mateixos veïns. Farré creu que a Barbastre no donen a les obres la importància que ells els hi podrien donar i per això també li agradaria que fossin més a prop. Reconeix, però, que a Sirés no hi podrien estar, perquè al nucli els veïns no hi són totes les hores del dia i ja han patit alguns casos de vandalisme en què han rebentat la porta de l'església per emportar-se el que hi havia a l'interior.

Del nucli despoblat de Tresserra en prové una altra de les peces més valuoses de la col·lecció de la Franja: el Frontal de Tresserra, del segle XIII. Es trobava a l'església de Sant Vicenç, que es trobaria en un estat bastant avançat d'enderroc. Per arribar-hi s'ha de fer a través d'una pista forestal i amb un cotxe 4x4 ja que el camí és de difícil accés. En aquest cas, doncs, la peça es podria exposar a Areny de Noguera, que és el municipi on pertany aquest nucli.

"Es vol esborrar el patrimoni conjunt entre Catalunya i Aragó"

Moviment Franjolí és una entitat de la Franja de Ponent que al seu dia es va posicionar en contra del trasllat de les peces a Barbastre i a favor de la seva conservació al Museu de Lleida. Josep Messalles n'és un dels portaveus i ha explicat a l'ACN que amb la "jugada" del canvi de diòcesi d'aquestes parròquies es volia esborrar el patrimoni conjunt que hi ha entre Catalunya i Aragó.

Després, recorda, va arribar el 155 i el lliurament de l'art de Sixena, i a partir d'aquí ja es va crear el precedent perquè hi hagués una segona entrega amb l'art de la Franja l'any passat. "Això els organisme museològics ho troben una aberració", apunta Messalles, qui a més, recorda que en els dos casos, es van fer els trasllats a partir de sentències provisionals.

Messalles creu que si les obres es queden a Barbastre serà una "pèrdua que la societat haurà d'assumir". En aquest sentit, lamenta que només es reclamin obres que provenen de Catalunya i acusa el president de la comunitat aragonesa, Javier Lambán, de crear un "soroll mediàtic" que acaba ocasionant que hi hagi "poca resposta social" a les seves decisions.