Un nou estudi determina que els biomarcadors en plasma p-tau231 i p-tau217 són òptims per mostrar els primers indicis d’acumulació d’amiloide al cervell (una proteïna clau relacionada amb l’Alzheimer). Així ho determina un equip internacional liderat pel Dr. Marc Suárez-Calvet, investigador del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), i neuròleg de l’Hospital del Mar, i el Professor Kaj Blennow, de la Universitat de Göteborg.
Els dos primers autors de l’article, la Dra. Marta Milà-Alomà i el Dr. Nicholas J. Ashton, han demostrat que el biomarcador plasma p-tau231 és especialment idoni per captar canvis cerebrals incipients relacionats amb la proteïna amiloide, abans que la placa aquesta proteïna es manifesti.
Els resultats d’aquesta anàlisi, que compta amb l’impuls de la Fundació “la Caixa” i l’European Research Council (ERC), s’han publicat a la prestigiosa revista científica Nature Medicine, i indiquen que p-tau231 és un biomarcador sanguini prometedor per a detectar persones cognitivament sanes amb un elevat risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Aquesta troballa ajudarà a impulsar assaigs clínics sobre la fase preclínica de la malaltia dAlzheimer.
Comparativa exhaustiva de la precisió de diagnòstic
L’anàlisi de biomarcadors a la sang és un procediment econòmic i no invasiu amb un gran potencial per ajudar el procés diagnòstic de la patologia d’Alzheimer i, per això, l’objectiu de l’estudi ha estat fer una comparació exhaustiva entre diferents biomarcadors, ja que la seva elecció podria diferir segons el tipus de l’assaig que es vulgui realitzar.
En col·laboració amb la Universitat de Göteborg, els investigadors han desenvolupat el nou biomarcador en sang p-tau231 i l’han comparat amb cinc biomarcadors en sang més (p-tau181, p-tau217, Ab42/40, GFAP i NfL), prèviament estudiats a la fase simptomàtica de la malaltia d’Alzheimer. Aquest és el primer estudi que investiga tots aquests biomarcadors a la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer. Els resultats mostren que p-tau231 i p-tau217 són els millors biomarcadors en sang per detectar els primers signes d’acumulació d’amiloide al cervell. A més, els investigadors han demostrat que nivells més alts de p-tau231 a la sang prediuen una major acumulació d’amiloide i pèrdua cognitiva en el seguiment al cap de 3 anys.
Segons l’equip investigador, l’ús de biomarcadors a la sang, a més, podria facilitar els assajos clínics de prevenció. «Els biomarcadors són una eina molt útil que podria accelerar el desenvolupament de nous tractaments adreçats a la malaltia d’Alzheimer» comenta Marc Suárez-Calvet, responsable del Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Traslacional del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC) i investigador de l’IMIM-Hospital del Mar. “Gràcies a ells es podria reduir el temps de reclutament de participants en assaigs clínics sobre l’etapa primerenca d’aquesta malaltia, i augmentaria el nivell de participació de poblacions més diverses”, afegeix.
Nivells anormals de la p-tau231
Per dur a terme aquesta comparació directa entre els principals biomarcadors en plasma, l’equip ha examinat la seva capacitat per detectar els primers canvis cerebrals relacionats amb l’Alzheimer als 397 integrants de la cohort Alfa+, part de l’Estudi Alfa, que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”.
L’equip ha demostrat que tots els biomarcadors en plasma es veuen alterats a la fase preclínica de l’Alzheimer, però han constatat diferències notables entre ells. “A la cohort ALFA+, tots els biomarcadors en plasma provats (p-tau181, p-tau217, p-tau231, GFAP, NfL i Ab42/40) es van alterar significativament a l’Alzheimer preclínic”, explica Marta Milà-Alomà, primera autora de l’estudi i també integrant del Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Traslacional. «No obstant, la p-tau231 en plasma va assolir nivells anormals amb la menor càrrega d’amiloide», destaca.
Diferents biomarcadors per a cada assaig clínic
L’estudi indica que els biomarcadors en sang p-tau231 i p-tau217 van mostrar l’associació més forta amb la retenció d’amiloide a regions d’acumulació primerenca al cervell, i es van associar amb augments longitudinals en la captació d’aquesta proteïna en individus sense patologia amiloide manifesta en començar de l’estudi. Aquestes dades indiquen que la p-tau231 i p-tau217 en plasma capten millor els primers canvis cerebrals relacionats amb la presència d’amiloide, fins i tot abans que hi hagi un clar dipòsit de la proteïna amiloide en forma de plaques.
Els resultats d’aquesta investigació converteixen p-tau231 en un biomarcador sanguini molt prometedor per detectar de manera precoç aquelles persones de mitjana edat que presenten els primers canvis cerebrals associats a l’Alzheimer i fer assaigs clínics dirigits a aquesta fase primerenca de l’Alzheimer.
