Cultura

Núria Gallart tanca la investigació sobre masclisme amb un llibre de la Maseta, executada el 1839

Núria Gallart tanca la investigació sobre masclisme amb un llibre de la Maseta, executada el 1839

Va començar fa més de dos anys com un treball d’investigació de Batxillerat de Núria Gallart, que va incloure l’enregistrament d’un film documental, i ha culminat ara amb un ampli llibre històric sobre la vida i l’època de la jove lleidatana Teresa Guix, coneguda popularment com La Maseta, sentenciada a mort el 1839 al garrot vil. La Universitat de Lleida va acollir ahir la presentació del llibre Teresa Guix, la Maseta (1816-1839). Una dona de tràgic destí (Pagès Editors), amb Núria Gallart –que actualment estudia Educació i Treball Social a la UdL– i el seu pare, l’escriptor Felip Gallart, que li ha donat suport des del principi en aquest treball d’investigació històrica, donant forma literària al guió del documental i ara també a aquest volum.

L’acte va comptar amb la presència de la catedràtica de Filologia Francesa de la UdL Àngels Santa i representants de l’editorial. L’obra amplia la informació del documental, gravat l’estiu del 2015 i estrenat el novembre d’aquell any al Cafè del Teatre. La protagonista de la història, una jove de tot just 23 anys, va ser acusada d’assassinar el marit, es va passar un any a les masmorres de Lleida –actualment museïtzades als baixos de la Paeria– i va ser finalment ajusticiada al garrot vil davant del públic sota el pont Vell al costat del Segre. Durant l’empresonament, les classes populars de la Lleida de l’època la van convertir en una santa i el seu tràgic final es va cantar en romanços i es va narrar en fulletons que es van vendre per tot el país, transformant-la en un personatge de llegenda, arquetip de pecadora penedida o d’heroïna romàntica. Els poders civils i religiosos van aconseguir que la seua condemna i mort fossin un exemple de mètode de control social en una època de submissió de la dona. De fet, el treball de Núria Gallart va nàixer relacionant aquest cas de la Lleida de la primera meitat del XIX amb la qüestió del maltractament i la violència contra la dona i guanyant la beca Cristina de Pizan, que convoca la regidoria de Polítiques d’Igualtat de la Paeria.

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

65 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment les seves tres nebodes menors a Lleida

Tribunals

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.