Les obres per instal·lar una central de biomassa al pati del centre cultural Les Monges de la Seu per escalfar aquest centre i l’escola Pau Claris han deixat al descobert restes arqueològiques que historiadors i estudiosos locals han identificat com a part d’un barri d’artesans dels segles XIII i XIV i una ocupació posterior dels segles XVI i XVII. Òscar Augé, arqueòleg encarregat de la intervenció, va qualificar ahir el descobriment d’“únic al Pirineu” per la seua “magnitud i el bon estat de conservació”.
Va destacar les peces de ceràmica del segle XIII, que evidencien, va assegurar, la relació que llavors ja hi havia entre la Seu i Andorra, on també s’han localitzat materials similars al jaciment de la Roureda de la Margineda. “La Seu d’Urgell era la ciutat medieval més important del Pirineu”, va afegir. Els arqueòlegs creuen que la zona va ser abandonada arran de la pesta negra (segle XIV) i segles més tard va tornar a ser poblada. Construccions localitzades en capes superiors han deixat a la llum una plaça, exterior o bé d’un pati interior, amb un mosaic de pedra.
L’ajuntament ha decidit perforar tot el pati, de 700 metres quadrats, per museïtzar-lo i conèixer una mica més del passat d’una ciutat de més de 2.000 anys d’història. El vicealcalde, Francesc Viaplana, va dir que buscaran recursos per a l’excavació que podrien passar per implicar alumnes de Batxillerat o d’estudis universitaris. L’edil de Patrimoni Cultural, Carles Guàrdia, va afegir que difondran el descobriment en una conferència dins del cicle Parlem d’Història.
L’alcalde, Jordi Fàbrega, va explicar que la central de biomassa es traslladarà al col·legi Pau Claris i que el “petit” sobrecost l’assumirà la corporació municipal.
