Òscar Sarramia, el "fill d'Animac" que volia ser futbolista i que encara és "l'exòtic lleidatà" a Barcelona
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Òscar Sarramia a l'Animac. /DAVID DEL VAL
Quan estudiava a l'escola Massana de Barcelona, tornava als estius a Lleida per collir fruita. Va anar per curiositat a veure les sessions de la primera edició de l'Animac, al CaixaFòrum, i allà va conèixer un dels membres de l'equip que feia Les Tres Bessones i allà que s'hi va llençar. Pocs anys abans, l'Òscar Sarramia ni sabia a què es volia dedicar. Després de la selectivitat, es va apuntar a Història a la UdL però a les dos setmanes va decidir provar sort a Barcelona amb el tema del disseny gràfic. Ara, amb 46 anys, no només sap quina és la seva vocació, sinó que té a les espatlles més de dues dècades d'experiència en tots els vessants de la il·lustració. No se'n deixa cap: publicitat, llibres, premsa, animació, cartelleria, disseny de moda... i qualsevol cosa que se li posi al cap.
"Tinc moltes ganes de fer animació per a adults", assegura el que és un dels convidats de l'Animac d'enguany. Sarramia està a punt d'estrenar la segona temporada d'Horaci l'inuit, una sèrie d'animació infantil que emet el Club Súper 3. "Té un estil raríssim, perquè va sorgir de la idea d'un llibre desplegable que havia pensat pel meu fill, però em van proposar animar-la i està tenint molt èxit", explica l'Òscar, que porta a terme aquest projecte amb un equip de 14 persones.
Però és que no para! Tenen preparada la segona temporada de la sèrie.
Però també està en la tercera edició en català del seu llibre il·lustrat Tot d'una, pare que va crear arran de la seva experiència de paternitat.
I té al cap una nova sèrie que encara no té clar per a quin públic serà, perquè tot just està amb els esborranys.
I, a sobre, també ens explica que enguany publicarà un llibre "molt lleidatà". Es nega a donar més pistes, però promet que ens avisarà. "Sóc molt lleidatà, caparrut, per això, en general, tot tira endavant i van sorgint projectes engrescadors". Aquest nou llibre potser té a veure amb el món del futbol? Res, no diu ni piu. I és que aquest esport li provoca emocions d'amor-odi.
Havia jugat amb l'Artesa, quan volia ser futbolista. Però ell no volia ser del Barça, volia ser futbolista del Lleida. "Odio el futbol, però el Lleida, no". Es va adonar a temps que no tenia futur com a jugador, però sí com a il·lustrador i dissenyador dels cartells: "El look nou es nota, fa la imatge més especial, a fora funciona molt bé comunicativament i ens ho reconeixen".
La llista d'experiències d'aquest home no es queda aquí. Va crear una productora "amb 4 bojos més" que no va tenir futur perquè cap d'ells sabia de números. Ell de números, res. Però de gravats, sí. Es va especialitzar en aquesta tècnica que encara el sedueix ara, sobretot per publicacions de premsa. I és que aquesta és una altra de les sortides que té la seva feina. Ha fet il·lustracions per diversos diaris, sobretot per El Mundo. I també per una revista femenina, amb pseudònim femení. La llàstima és que no el recorda.
Ara també s'ha convertit en "mapista". Que fa mapes, vaja. Els d'Edicions 62 li'n van encarregar un i ara, col·laborarà en una edició de novel·les històriques de Planeta.
"La imatge està de moda, diu moltes coses, les llibreries estan plenes de còmics, tot i que els autors no es guanyen la vida així", assegura. "Abans, la paraula il·lustrador no existia i a finals dels 90 es va començar a tenir en compte amb gent com Jordi Lavanda". Ara, diu que la combinació entre el disseny gràfic i la il·lustració obre un ventall de possibilitats enorme. I per això, també té futur la docència en aquest sector. Diu que la majoria de gent que té a les classes de l'Escola Industrial de Barcelona i a Seeway són dones i també que porten idees molt noves i interessants. "Ara la gent s'arrisca a tot, les xarxes estan revolucionant aquesta professió, hi ha gent que fa diners per internet, amb Instagram, per exemple. I hi ha un boom de l'animació perquè amb molt pocs recursos pots fer un curtmetrarge, la informàtica està ajudant molt".
L'Òscar Sarramia es va quedar a Barcelona perquè des de Lleida no veia que es pogués obrir lloc en aquest ofici. Assegura que ara és diferent. Es pot treballar a distància, online i que aquest món ha evolucionat molt.
De tota manera, riu explicant que després de tots aquets anys, encara és "l'exòtic lleidatà" a la ciutat condal. Són 4 docents de Ponent i encara la gent no identifica l'accent. Que si és del País Valencià, de Tarragona... de Fraga! En això sí que hi ha feina a fer! Potser el pròxim llibre que té entre mans i que serà d'un tema taaaan lleidatà, ajuda. No ens el perdrem.
