'P' de poetesses de Ponent

LLEIDACOM | Marta Argilés
Publicat: 
17-04-2021
Actualitzat: 17-04-2021 1:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Poetesses de ponent
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

Per aquest 23 d’abril hem fet un recull d’autores ponentines les quals han caminat juntes agafades de la mà amb la poesia. Així doncs, aquí us portem un ‘tastet’ de les poetes catalanes de les terres de Ponent. Els seus poemes parlen de lluita, d’amor per l’art i del fil que uneix la seva passió per escriure amb l’art i el poder de la paraula. Per celebrar aquest Sant Jordi, amb un dia ple de lletres, paraules, poemes i històries.


 

La primera autora que presentem és de les terres de Ponent. Dolors Miquel i Abellà va néixer a Lleida el 1960, la seva aparició en l’escena pública catalana ocorre cap a la segona meitat de la dècada dels anys 90. Des de llavors, ha anat publicant llibres, col·laborant amb articles de premsa escrita i ha ofert recitals, xerrades i altres actes culturals. El febrer de 2016, va crear furor i va generar polèmica amb la lectura que va fer durant una cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, al Saló de Cent de l’Ajuntament, amb el seu poema “Mare Nostra”. Tota una paròdia del pare nostre escrita deu anys abans al recull premiat “Missa pagesa”. Us l’ensenyem...

Dolors Miquel i Abellà

MARE NOSTRA –Dolors Miquel i Abellà

“Mare nostra que esteu en el zel

sigui santificat el vostre cony

l’epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit el vostre amor, la vostra força.

Faci’s la vostra voluntat al nostre úter sobre la terra.

El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.

I no permeteu que els fills de puta avortin l’amor,

facin la guerra, ans deslliureu-nos d’ells pels segles dels segles,

Vagina. Anem…”

La segona autora que us revelem és Carme Romia. Natural de Seròs i amb referents com Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joan Margarit i William Shakespeare, confirma que la curiositat l’ha convidat a descobrir nous poetes incansablement, però revela que un dels poetes que ha tingut molt a prop és Màrius Torres. Ella ve del camp de la psicologia i de la pedagogia i es va endinsar al món de la poesia quan la van nomenar Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona. Llavors, ho va deixar tot i va tornar al seu poble natal, Seròs. Se’n va anar ‘a l’hort’ i va començar a escriure. Des de llavors confirma que no ha parat. Des de l’any 2017 participa en el Laboratori de Poesia de l’Escola dels Encants de Barcelona. A més a més, ha publicat tres poemaris: Blaus de llunyania (2017), Pensaments intermitents (2018) i El viatge (2020). L’any 2019 va editar el CD Blaus de llunyania, obra musicada i cantada per la cantant Sissa Viva, recitat per l’autora i amb els músics: Xavier Monge, Ignasi González i Roger Gutiérrez. També, des de l’any 2017 ha participat com a coautora en set llibres de poesia.

Carme Romia

INFANTS A L’OMBRA -Carme Romia

L’ombra de la nit s’escampa per arreu,
les pors arrabassen el son dels infants.

Els envolten silencis molt eloqüents,
que els fan tremolar fins els fonaments.

La llum es fon i es confonen els límits.
La lluna s’amaga quan la necessiten.

Es fiquen al balcó i esperen el vent.
L’aire bufa fort, balla amb els seus cabells.

Silenci en els rostres cansats de no fer.
Troben a faltar el que és seu i de tots.

Volen jugar al parc, córrer i estar junts,
anar a l’escola amb tots els seus companys.

Obren els porticons i marxen les mirades.
Junts se’n van a dormir amb els seus temors.

Un esborrall de colors pinten els somnis.
El pare i la mare els miren tendrament.

Rosa Fabregat i Armengol es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya. Ha publicat diversos reculls poètics, amarats d’intimisme: Estelles (1978), El cabdell de les bruixes (1979), Temps del cos i tretze llunes de maduixa (1980), Balda de la vida (1991), conjuntament amb tres poemaris inèdits (Ancorada en la boira, Càbala i Cant dels orígens). Ella és de Cervera i ha fet publicacions periòdiques en diferents mitjans locals com el Segre o també al Diari de Lleida. El 2016 va ser padrina de “Cervera, vila del llibre” i va ser nomenada filla predilecta per la ciutat de Cervera -la màxima distinció que la ciutat pot atorgar a una veïna nascuda al municipi- per la seva gran tasca com a farmacèutica i escriptora. La seva obra literària es caracteritza per la sensibilitat social, la reivindicació del paper de la dona i la defensa dels més desfavorits. I no oblidar-nos que va rebre la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya, per la seva trajectòria intel·lectual.

Rosa Fabregat i Armengol

POEMA XIX -Rosa Fabregat i Armengol

Microscopi, túnel i llum,

transparent camí de cristall,

alquímica crossa. Desvetlla

una altra cara del mirall.

Projecta micromons a l’ull,

ens endinsa en la mare cèl·lula,

ens retorna al bressol marí,

ens fa evident que el cos només

és un conjunt precís i harmònic

de microéssers bategants.

Immensa, trilionària soca

d’habitants. Al servei de cèl·lules

glials. Les finíssimes teules.

Marta Begué, és una rapera de Lleida ciutat. El seu nom artístic és Marta B i forma part d’una banda de hip-hop fusió ‘BX1D’. Com a artista independent ha publicat l’àlbum ‘No me llames poeta, llámame Marta’ i un llibret autogestionat de poesia titulat ‘Rapeo, bailo y cerveza, sobre todo lo último’. Tanmateix, va quedar subcampiona del Poetry Slam Barcelona l’any 2019. També ha presentat un llibre titulat ‘Anagnorisis’.

Marta B

A CASA, SEMPRE de Marta B

El gota a gota

esquerda la closca,

tortura l’eco

la repetició d’un crit orgànic

és tan difícil construir

casa quan el múscul t’estira la pell.

Però estiguem tranqui-les que

mai serà tard per tornar a estimar

i més tu i jo, que som errors ben fets.

Tinc el pit inflat i els dits trencats,

però et proposo l’última abraçada,

abans de perdre’m en un lloc conegut.

Escapo de la meva ciutat,

un policia em para

-estàs segura?

Ploro

-és massa difícil.

-tornes o surts?

-no sé ben bé

-és l’últim tren, al següent, et multaran.

Pujo, em trec la mascareta i respiro amb la veu d’una cançó. Quin mal d’esquena.

-Mare, i si no puc tornar?

-A casa, sempre.

De quin lloc deu estar parlant...

Maria Dolors Coll Magrí va néixer a Almenar l’agost del 1960. Va exercir com a professora de llengua i literatura fins al 2016 i va ser lectora a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan a Polònia. També és poeta i actualment viu a Sant Cugat del Vallès. Tanmateix, ha dut a terme tasques agrícoles i ramaderes a la masia familiar. Dins el camp de la poesia ha estat finalista dels premis literaris Rosa Leveroni amb el poemari titulat Però Venus no ho sap, i Marià Manent el 2001 amb Mals pensaments i altres animals de companyia. Dona aferrada a la poesia com a millor aliada per tal d’ajudar-se a gestionar els sentiments durant l’adolescència i a reflexionar sobre el món que ens envolta i les seves contradiccions. Tanmateix, ho feia per reivindicar el que creia just i discernir de l’injust. El 1977 amb uns veïns d’Almenar va tirar endavant la revista local i periòdics La barana del fossar.

Maria Dolors Coll Magrí

RES A MIDA de Maria Dolors Coll Magrí

Desviant-se com sagetes mal tirades.

Abans que a brots cuegi

saba endins

viscosa

i grassa,

si ni sulfat

ni prec

ni màgia

negra l’estronquen,

amb l’emolall

del dit

burxa la quera,

des de l’arrel

del perer en flor,

acarnissadament esbudella-la.

S’eixuga el meu vigor

com en les secades d’estiu.

 

Comparteix

També t'interessarà