El raper lleidatà Pablo Hasel està més a prop d’entrar a la presó després que el Tribunal Constitucional hagi decidit no admetre a tràmit el recurs d’empara presentat per la seva defensa contra l’última sentència de l’Audiència Nacional (AN). L’escrit, ratificat pel Tribunal Suprem, el condemnava a 9 mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquesta condemna se suma als 2 anys de presó imposats el 2014 per l’Audiència Nacional, també per enaltiment del terrorisme, per la lletra d’algunes de les seves cançons sobre els GRAPO, ETA o Terra Lliure.
Hasél ha estat condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris «d’enaltiment del terrorisme» i «vexatoris» conta la monarquia i altres institucions espanyoles. La defensa del raper insistia que els fets jutjats eren conseqüència d’un dret «efectiu» a la llibertat ideològica i d’expressió i que la sentència establia com a tipus penal el «llibertinatge d’expressió«, i puntualitzava que aquest és «inexistent» al codi penal.
El seu advocat demanava a l’Alt Tribunal que anul·lés la sentència de l’AN i l’absolgués en entendre que es violava la tutela judicial efectiva que recull l’article 24.1 de la Constitució. El Constitucional, però, considera que «no es justifica l’especial transcendència constitucional del recurs«.
Amb aquesta condemna de 9 mesos i 1 dia de presó, que ja és ferma, l’Audiència Nacional podria ordenar l’ingrés a presó de Hasel ja que se suma a una altra sentència imposada el 2014 per l’Audiència Nacional que el va condemnar a 2 anys de presó per enaltiment del terrorisme per la lletra d’algunes de les seves cançons. Segons aquella sentència, les lletres de Hasél «alaben les accions i membres» de grups terroristes com els GRAPO, ETA o Terra Lliure, a més de «justificar la seva existència». A més, considerava que Hasél demanava el retorn d’aquests grups i en presentava els seus membres com a víctimes de la democràcia. Aquesta primera sentència va ser ratificada pel Suprem el 2015 i l’Audiència Nacional va acceptar suspendre l’execució de la pena i per tant l’entrada a presó, el 2019, amb la condició que Hasel no tornés a delinquir en tres anys.
